Quan a la universitat Rosa Cabré ens feia llegir les novel·les de Baltasar Porcel, a qui ara Sergio Vila-Sanjuán retrata en la seva etapa inicial a El joven Porcel, ens resistíem a acceptar la visió del món que hi havia en aquells llibres: una lluita entre forts i febles en un univers mogut només pels interessos, un caos ple de violència, en el qual només l’heroi, l’Ulisses del Mediterrani, sobrevivia. Als 20 anys i des de l’idealisme més ingenu no era possible acceptar el predomini de la llei de la selva per als humans. 
En el capítol que Mikel Ayestaran dedica al Sant Sepulcre a Jerusalén, santa y cautiva –perdonin la insistència en aquest llibre, però és fascinant i aclaridor com Oriente, medio, Oriente roto– explica que dins del lloc sant hi ha franciscans, ortodoxos, armenis, coptes i etíops que, des de fa molts anys, es barallen per cada pedra i cada canelobre de l’indret. Al barri jueu, descriu les discussions entre els més purs, els ultraortodoxos, els jaredís, els caraïtes... Al barri armeni escolta com el seu màxim clergue afirma  que el poble elegit per Déu no és el jueu, sinó l’armeni, i ho argumenta amb tota classe de raonaments de fa mil anys. Al barri musulmà, igual.
Ayestaran entra de manera amena i àgil, com ho va fer fa anys un altre corresponsal, Esteve Soler, amb Un català al laberint de Terra Santa i Llàgrimes per la Nasser, en una realitat complicada, en el conflicte dels conflictes, en la lluita per la terra i la propietat.Més profunds van ser Robert Fisk a La gran guerra per la civilització i, més recentment, Joan Cañete-Bayle a Muros, bosques y tumbas. Un periodista en Jerusalén, on trobem les arrels del conflicte, la realitat tan desproporcionada entre israelians i palestins amb un to més acadèmic i moltíssima bibliografia.
Beatriz Lecumberri i Ana Alba (morta fa un any a causa d’un càncer) són les autores de Condenadas en Gaza, documental que mostra com les dones malaltes de càncer no tenen autorització d’Israel per anar a fer teràpia, però tampoc importen un rave a les autoritats palestines –dividides i enfrontades jugant amb la població– ni tampoc a algunes de les seves famílies que les rebutgen per estar malaltes. Txell Feixas també explica testimonis de Gaza a Dones valentes, un altre imprescindible per a Orient Mitjà. 
Aquestes setmanes la impotència, i també la hipocresia des del sofà, estan arribant a màxims històrics. A part d’ajudar econòmicament Open Arms, Metges sense Fronteres, la Creu Roja o l’ONG que cadascú consideri més convenient i efectiva, què ens queda?
Per entendre aquesta realitat complexa, sense solucions ni respostes simples, potser podem llegir Indestructibles, de Xavier Aldekoa, que narra com és l’infern a l’Àfrica abans d’arribar a pujar a una pastera (el que nosaltres creiem que és l’infern), el camí pel desert, la mort i la violència de les màfies. Exactament allò que explica en primera persona Ousman Umar a Viatge al país dels blancs, d’una manera molt més senzilla i planera, apta per a adolescents. Umar narra una odissea impressionant, viscuda dels nou fins als disset anys, des de  Ghana a Barcelona, passant per molts inferns. Ara, amb dues carreres lidera l’ONG NASCO Feeding Minds, dedicada a evitar que altres adolescents facin el mateix viatge i entrin en el caos més salvatge.