Tornem a Rialb, amb el paisatge dominat pel pantà, per continuar el nostre viatge Segre amunt. La Clua, que s’aixeca en un turó al marge dret del pantà, ha pogut salvar bona part del seu urbanisme caracteritzat per les cases construïdes a l’entorn d’una petita plaça, el que era el pati del seu castell. De la propera església romànica de Sant Sebastià en podem destacar dos sarcòfags medievals encastats al mur del cementiri profusament decorats amb sexfòlies. Al peu del poble, a tocar de les aigües del pantà, hi trobem una altra església romànica, la de Sant Martí, propera a un dels dos camins que resseguien paral·lels la vall del Segre, un a cada marge, des de Tragó i Oliana fins a Ponts i Gualter respectivament.

Al sud de la Clua, a l’altre marge del pantà, també aturonada, hi ha la reeixida casa d’Ansamora, construïda sota dels paraments del seu antic castell i a pocs metres dels de l’església preromànica de Sant Miquel. Aquest castell, que està emparellat amb el de la Clua,  vigila la desembocadura de la riera de Madrona i la vall del Segre cap al nord. És amb l’amic José Antonio Tajadura, arquitecte jubilat i versat en les situacions dels castells, que realitzem aquestes observacions en les nostres visites castrals.

El primer esment on surt referenciada, “vel ipsa Clua”, es correspon amb la dotalia de la catedral d’Urgell, que cal situar cap a finals del segle IX o durant el segle X. Un altre esment pirinenc es correspon a l’any 1028, quan apareix com a una de les afrontacions del castell de Bordell (Santes Creus de Bordell). Poc després, l’any 1029, el comte Ermengol II el va vendre per 4.000 sous a Bonfill Sanç, un dels testimonis del judici de Sant Pere de Ponts (1024), i a la seva muller Almatruda. El document especifica que el comte el va rebre en herència del seu pare, Ermengol I.

Aquesta venda esmenta certa antiguitat de la fortalesa, encara que sense precisió de l’època. De fet, les Clua o Clusa s’han relacionat històricament amb les clausurae, fortaleses d’època tardoromana situades a la ratlla del Pirineu. Uns quilòmetres al sud de la Clua, a l’altre costat del pantà, hi ha el mas de la Cluella. Prop d’Artesa i de Meià, la Clua coneguda pels seus formatges mostra una vall que es tanca amb un castell encastat en una balma. Una altra, és la situada al municipi de Sant Esteve de la Sarga, al cantó de la Noguera Ribagorçana del Pallars Jussà. El roc de la Clusa del Berguedà sembla tallar el camí cap a Lillet des de la Nou. És sota d’aquesta Clusa on trobem l’església de Sant Romà, situada en un lloc assolellat, tancat cap a la muntanya i obert cap al sud. Aquestes són les Clua i Clusa que he tingut la sort de visitar, de les quals en trec com a denominador comú el fet que es trobin en tancaments de les muntanyes, turons i de les valls, tot i ser prou conscient de la premeditació provocada pel probable significat del topònim.