Continuem Segre amunt, passat Torreblanca, el seu castellot i la presa del Tossal, que dona aigua al sempre assedegat Mascançà, anomenat des de fa segles pla d’Urgell, arribem a Ponts, una acollidora vila estesa longitudinalment a l’entorn dels camins que hi fan cruïlla des de temps immemorials. Al capdamunt del seu centre històric hi trobem el tossal que allotjava un dels castells més antics del país. Venint des de Lleida amb automòbil són ben perceptibles de lluny els seus paraments, dels quals en destaca el que resta de la torre de dos cossos que hom ha datat d’època ibèrica i romana. El conjunt fou destruït l’any 1839 per l’exèrcit carlí durant la Primera Guerra Carlista.
Creiem que el castell de Ponts s’integrà al domini comtal per primer cop en època del comte Guifré el Pilós, tot i que aquest indret no es va incloure plenament al comtat d’Urgell fins a finals del segle X o principi del segle XI. El precepte de Lotari de l’any 982 al monestir de Santa Maria de Ripoll seria el primer document sense cap dubte de veracitat que esmenta el castell de Ponts, en concret per referir-se a una església dedicada a Santa Maria construïda en un alou prop del riu Segre, just on anys més tard Ripoll va aixecar el priorat de Santa Maria de Gualter. 
A l’est del castell hi trobem l’antiga col·legiata de Sant Pere. Com bé en som coneixedors, la primera cita d’aquesta singular església és de l’any 1024, quan s’hi va celebrar un judici que va enfrontar la família comtal i el bisbat per diferents possessions i drets que majoritàriament formaven part dels dominis del monestir de Santa Cecília d’Elins, que en aquella època vivia certa decadència, demostrada documentalment, provocada per l’absència del comte Ermengol I, que com bé sabem morí l’any 1010 a Còrdova, i la minoria d’edat del seu fill Ermengol II, que restava orfe sota la tutela de la seva tia, la comtessa vídua Ermessenda de Barcelona. Aquesta feblesa contrastava amb la del bisbe Ermengol, que es trobava en el moment àlgid del seu episcopat.
Prop del castell hi havia una altra església, ens referim a Sant Sadurní de Ponts, que l’any 1099 va ser donada pels comtes d’Urgell Ermengol V i Maria conjuntament amb altres esglésies, la majoria castrals, al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Just l’any 1181, els comtes Ermengol VII i Dolça van confirmar aquella donació de l’església de Sant Sadurní de Ponts a Tavèrnoles, tot indicant que es trobava “infra ambitum muri castri de Ponts”.
Des del castell es domina tot un país que s’obre cap a la terra plana, tot esdevenint el primer sentinella de la muralla muntanyenca que s’obre al seu darrere.