“Brillan como piedras de colores, saltan como platinados peces, son espuma, hilo, metal, rocío… Persigo algunas palabras… Son tan hermosas que las quiero poner todas en mi poema” (Las palabras, Pablo Neruda).

Les paraules ens acompanyen al llarg de la vida. Les utilitzem per comunicar-nos i per expressar els nostres pensaments, sentiments i emocions. “La paraula és el més bonic que s’ha creat, és el més important de tot allò que tenim els éssers humans. La paraula és el que ens salva” (Ana María Matute).

La paraula oral és un enllaç d’unió i connexió entre les persones. La manera com parlem als altres determina la nostra relació amb ells. Per això és fonamental triar bé les paraules i parlar a tothom amb respecte. “Mort i vida estan en mans de la llengua: el que més desitgis, d’això menjaràs” (Pr 18:21). Les paraules són com llavors que tard o d’hora donen els seus fruits.

La paraula crea i transforma la realitat. D’una banda, les paraules poden fer molt de bé. Una frase d’alè pot animar. Fins i tot, una sola paraula ens pot alegrar. “Les paraules amables poden ser curtes i fàcils de dir, però els seus ressons són realment infinits” (Santa Teresa de Calcuta). El sacerdot i escriptor Pablo d’Ors diu que les paraules canvien el món i el silenci ens canvia a nosaltres. “Les paraules van al cor, quan han sortit del cor” (Tagore).

D’altra banda, les paraules poden fer molt de mal. No les utilitzem per desqualificar, insultar o criticar. Han de ser usades per unir i no per generar odi i separació. Hem de cuidar el nostre vocabulari i de vegades és millor callar i no parlar “en calent”. Les males paraules fan més mal que les ferides físiques, ja que aquestes es curen, però les paraules resten al nostre record. “La paraula dita no pot tornar enrere” (Horaci).

La paraula escrita és presència i permanència. Cobra visibilitat i roman en el temps. La lectura d’un llibre t’acompanya en qualsevol moment, com un bon amic que sempre hi és. S’adreça a tu. T’interpel·la. Ajuda a ampliar la nostra visió del món; a conèixer altres vides…

No cal enumerar els múltiples beneficis de la lectura: estimula la concentració i la imaginació, amplia el nostre vocabulari, distreu, relaxa… Els llibres enriqueixen el nostre món interior i molts són font d’espiritualitat. Jesús és la Paraula de Déu fet home. Paraula viva que roman. Paraula que omple de joia. Paraula de vida eterna. “La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor, perquè puguis complir-la” (Dt. 30:14).

Déu es manifesta i expressa per mitjà del seu Fill Jesús. Ell és el principi i la fi, l’alfa i l’omega. La paraula de Déu la podem trobar a les Sagrades Escriptures, i també es dirigeix al nostre cor. “Hem vingut aquí Senyor Jesús,/ seduïts pel teu Sant Esperit./ Confiant en la teva paraula,/ que ens parla dintre el cor” (Glòria a Déu, Kairoi).

Finalment, vull parlar de l’escriptura. Amb ella, la paraula pren visibilitat i perdura en el temps. Escriure és un exercici que ens ajuda a expressar els nostres sentiments. Moltes vegades és un acte terapèutic, ja que expressem i exterioritzem el nostre món interior.

A més, convida a la reflexió i a l’autoconeixement. El simple fet d’escriure sobre els teus pensaments estableix un diàleg interior amb el teu ésser intern, on habita Déu i aflora el coneixement intuïtiu que tots tenim, per la nostra filiació divina. Només l’hem d’exterioritzar i donar-li visibilitat: “Les mots me manquent pour tout te dir / Je t’aime tellement/ Une prière ne peut décrire/ La gloire d’un Dieu si grand” (Suivre. Luc Dumont).

Gandhi descriu clarament el poder de les paraules: “Cuida els teus pensaments, perquè es convertiran en les teves paraules. Cuida les teves paraules, perquè es convertiran en els teus actes. Tingues cura dels teus actes, perquè es convertiran en els teus hàbits. Tingues cura dels teus hàbits, perquè es convertiran en el teu destí”.