Anant a França divendres passat, observo astorada moltíssimes autocaravanes aparcades en llocs inversemblants. Totes elles ocupen espais privilegiats al Port d’Envalira. La majoria ocupen els espais amb art i gaudeixen d’unes vistes imbatibles, ja sigui al tram de pujada al Port des de la frontera amb França com al de la baixada cap a Bordes d’Envalira. Després d’uns instants de perplexitat recordo que el Tour de França torna a venir a Andorra aviat. I em poso a pensar que els conductors de totes aquestes autocaravanes són seguidores i seguidors del Tour i uns experts en aquest ram. Coneixen cada gest a fer per gaudir de les millors posicions i així veure i donar suport als seus ídols de la bici, com l’eslovè Tadej Pogacar, els francesos Julian Alaphilippe i Guillaume Martin, el belga Wout Van Aert o l’espanyol Miguel Ángel López, sense oblidar el veterà Mark Cavendish que fa pocs dies va igualar Eddy Merckx al podi de triomfs d’etapes.
El darrer cop que el Tour ens va visitar va ser el juliol del 2016, quan l’etapa va acabar a Arcalís amb una pluja de benvinguda per a corredors i espectadors.
En aquesta 108a edició, la segona amb protocols pandèmics, el Tour torna a casa nostra. Quina joia poder admirar, encara que hagi estat des de la butaca de casa, l’arribada de l’etapa ahir a Andorra la Vella. L’etapa d’ahir va ser una 15a etapa preciosa que va començar a Ceret i va acabar a Andorra la Vella després de passar pel Port d’Envalira i per Beixalís. Déu n’hi do la impressionant pujada d’Encamp a Beixalís, amb rampes del 17%! És el traçat que anomenem La Purito en honor al gran ciclista espanyol resident al país que va promoure aquest tram.
I avui, després del regal que ens van fer diumenge, els 184 ciclistes de 23 equips descansen a Andorra. S’hi afegeixen totes les persones que acompanyen la caravana, que dona encara més vida a l’espectacle.
És cert que estem encara en temps de pandèmia i que els protocols ens han fet canviar els costums i la manera de relacionar-nos. Dubto que avui pels carrers del Principat ens puguem creuar amb algun corredor o que ens hi puguem apropar per fer-nos-hi una selfie o demanar-los un autògraf, però saber que són al nostre país ja és de per si un present molt preuat.
I demà totes i tots aquestes fans que estan posicionats amb les seves autocaravanes a Envalira o als voltants de la carretera que va al Pas de la Casa gaudiran de manera immillorable del tret de sortida de la 16a etapa que va del Pas de la Casa a Saint Gaudens.
La fascinació pel Tour, que és mundial, és un enigma per a alguns, i sobretot és una realitat per a molts. El Tour és una competició popular que uneix durant unes setmanes pobres i rics, petits i grans, joves o gent gran, persones amb idees i posicionaments socials o polítics diferents. És una cursa que federa. Tothom sap anar en bicicleta i qui més qui menys en té una que fa servir. A més, per seguir el Tour i comentar les etapes amb la família, companys o coneguts no cal conèixer unes regles del joc complicades o canviants, n’hi ha prou de saber pedalar. Així, des del 1964, és a dir, des de fa 57 anys, el Tour es retransmet en directe per la televisió i 190 cadenes de tot el món permeten que, com una servidora, ens passem hores mirant les etapes a través de la pantalla admirant els paisatges de França i dels països limítrofs segons els anys. Fem turisme virtual gaudint i descobrint els pobles, les ciutats, les platges i els indrets per on passa la cursa!
Durant tres setmanes de juliol, les i els fans del Tour no ens cansem de repassar la geografia francesa, admirant una vegada i una altra les etapes de muntanya com el coll del Tourmalet als Pirineus, l’Alpe d’Huez, el coll de la Croix de fer o el Mont Ventoux als Alps o quan venen a Andorra, el d’Envalira. Val a dir que fa 5 anys l’arribada a Arcalís va ser espectacular malgrat, com ja he comentat, el fred i l’aiguat que va caure.
El Tour és, doncs, el ritual d’estiu que pauta, alegra i anima les vacances o els dies de molts afeccionats de la bicicleta d’arreu del món. I quan ve al Principat, encara més!
