A Catalunya hi va haver tres guerres carlines, mentre que a la resta d’Espanya només n’hi va haver dues. La Segona Guerra Carlina, coneguda també com la Guerra dels Matiners va tenir lloc només en territori català, entre els anys 1840-1846, i va ser el segon intent per part dels carlins de posar en el tron  d’Espanya al pretendent Carles en lloc de la reina Isabel II.

L’any 1856 feia ja algun temps que aquesta guerra s’havia acabat, però encara quedaven algunes partides de matiners que continuaven la lluita com grups de guerrillers. Una de les més actives d’aquestes partides era la del comandant Josep Borges, formada per un reduït grup d’homes, mal vestits, deficientment armats, i que s’alimentaven del que trobaven sobre el terreny. El juny d’aquell any la partida va ser descoberta per les tropes governamentals, i els seus membres es van haver de dispersar. Alguns d’ells per escapar van entrar en territori andorrà. 

Nou anys més tard, el propietari de cal Guineu d’Aixovall va rebre una carta d’un antic soldat carlí, Cosme Ortega Montijano, que havia estat membre de l’esmentada partida del comandant Josep Borges, i que ara estava presoner en un pontó a Cartagena (un pontó era un vaixell sense pals utilitzat com presó). Li explicava que ell era el responsable de la custòdia dels fons econòmics de l’exèrcit carlí, i que quan va entrar en territori andorrà fugint dels soldats lliberals, abans no el capturessin va enterrar una maleta amb 30.000 duros prop d’Aixovall. Li proposava que si l’ajudava a recuperar aquest tresor n’hi donaria una tercera part. 

A cal Guineu no van acabar d’entendre del tot de què anava aquesta carta i van decidir ensenyar-la  a un sacerdot de Sant Julià, mossèn Ramon Bonet, i consultar-lo sobre què havien de fer. Aquest els va aclarir el contingut de la missiva i van quedar que si trobaven el tresor es repartirien la part que els proposava el Sr. Ortega. Mossèn Ramon es va ocupar de respondre i juntament amb l’home de cal Guineu van dibuixar en plànol d’Aixovall i el seu entorn i el va enviar al Sr. Ortega demanant-li que sobre el plànol assenyalés el lloc on es trobava enterrada l’esmentada maleta. 

L’antic carlí li va respondre que no es refiava d’enviar la informació per correu. Ell estava a la presó, per tant no es podia desplaçar, però tenia un fill de catorze anys que podia viatjar a Andorra amb un plànol amb la indicació exacta de l’emplaçament del tresor. El problema estava que no tenia diners per pagar el viatge i necessitava que li avancessin quatre-cents rals per pagar el viatge del noi. 

La petició va fer que mossèn Ramon comencés a no veure clar l’assumpte. Quatre-cents rals era una xifra molt elevada, correspondria a prop de 2.000 euros actuals, i a més a més, va calcular que 30.000 duros d’or devien pesar més d’un quintar, un pes difícil de transportar. Davant els dubtes que li sorgien es va adreçar al bisbat. El que li van dir el va deixar sorprès, resultava que a diversos pobles de la diòcesi d’Urgell havia arribat exactament la mateixa carta; fins i tot un altre habitant de Sant Julià de Lòria també l’havia rebut. A la fi es va adreçar al bisbe, que en aquell moment era en Josep Caixal, reconegut partidari del bàndol carlí. Aquest li va respondre que ho deixés córrer, que el tresor no existia i que segurament era tot un engany. 

La història és real, als arxius es conserven les cartes entre altres documents de mossèn Ramon. Les vàrem publicar en el programa de la festa major de Sant Julià de l’any 1998. Han canviat els mitjans, el lloc de paper, ara són correus electrònics o notificacions a les xarxes socials, i la temàtica de fons,  en lloc d’un tresor carlí, un príncep nigerià, un actor americà, haver guanyat un concurs en el qual no has participat, o l’herència de tia Àgata. No hi ha res per inventar.