Un vianant és la persona que va a peu per un camí o una via pública, per zones reservades en què no és permesa la circulació de vehicles. Les autoritats del nostre país sembla que no ho tenen massa present. Malgrat les campanyes i les recomanacions animant la població a anar a peu, per raons de salut i de millora de la sostenibilitat mediambiental, trobem a faltar instruments per fomentar aquests desplaçaments i incrementar la seguretat dels vianants. En els entorns urbans, aquests impulsos, han de revertir necessàriament en una seguretat viària més gran i en la disminució de les velocitats mitjanes. Les zones urbanes continuen estant pensades en relació amb el vehicle de motor i, en els darrers anys, bicicletes i patinets elèctrics han omplert també les vies destinades al trànsit rodat. Aquest ús intensiu de l’espai públic per part d’actors diferents de la mobilitat hauria de fer-nos veure que cal posar en primer pla, tant en zona urbana com interurbana, al principal col·lectiu vulnerable: el vianant. S’han de buscar millores en la seguretat de tots i cadascun dels grups de població: des dels infants a les persones grans. Aquest darrer és cada cop més nombrós i presenta unes taxes de mortalitat viària força elevades pel que fa a l’accidentalitat en zona urbana.
Dels accidents relacionats amb la circulació, el 2023, l’11% van ser per atropellament (48 persones). Cada setmana hi ha alguna notícia sobre un i les persones grans són les que tenen major risc.
A casa nostra, malgrat que ens hem dotat de la normativa necessària per millorar la senyalització i la seguretat viàries, hem aprovat un nou codi de la circulació i normes per garantir la salut i la seguretat en el treball. Ens trobem amb equipaments que obstaculitzen la circulació dels vianants, especialment de la gent gran i les persones amb discapacitat, amb voreres en obres mal i poc senyalitzades. Ens trobem amb passos de vianants just al costat d’una parada d’autobús, amb llargues avingudes sense passos de vianants o aixecats, amb semàfors que ens obliguen a córrer per passar-los. Ens trobem amb terrasses que envaeixen zones per als vianants, amb bicicletes i patinets elèctrics que no s’aturen en un semàfor en vermell, amb automòbils envaint les voreres, algunes d’elles impracticables.
La prioritat és el trànsit rodat i no el pedestre. És necessari i inajornable una mobilitat segura i sostenible ferma i de debò, que faciliti la convivència i la seguretat entre els usuaris dels diferents mitjans de transport que convergeixen en un mateix espai públic, potenciant una mobilitat respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones.
Una mobilitat que defensi els drets dels vianants i promogui l’ús del màxim espai urbà, voreres, zones per a vianants, places i zones verdes. Que asseguri una qualitat de vida per tothom, en particular de la gent gran, dels nens i de les persones amb mobilitat reduïda. Si proposem mesures beneficioses per a aquests col·lectius millorarem la mobilitat de la resta de la població.
Si creiem en el concepte de “la ciutat dels 15 minuts i el territori dels 30 minuts” –temps màxim de trajecte que permet a una persona accedir des de casa seva fins als serveis i activitats necessàries per al seu benestar i vida diària– formulat pel professor Carlos Moreno, especialitzat en ciutats i territoris del futur, la millor forma d’aplicar aquest temps és fer-ho com ho fan els vianants. Esperem que l’anunciat Pla de mobilitat sostenible 2030, anunciat pel 2022, ho tingui present i que el vianant no sigui el darrer mico.