No va mai sola, camina acompanyada d’un noi amb uniforme o de la mà o de bracet del seu marit. No parla, no té expressió perquè un barret tapa els seus ulls. On mira? Què mira? Somriu una mica, però no gaire, la seva pell és tibant i llisa; sembla un robot. La seva funció és ser present allà per veure com el seu marit arriba al màxim lloc de poder. També té un altre rol brillant i importantíssim: aguantar, no una, sinó dues bíblies perquè el marit poderós juri el seu càrrec. El tema bíblies, predicador final donant gràcies a Déu per tot plegat i barreja de religió i democràcia ja seria un capítol a part, apte per a deu articles d’opinió com a mínim, però ara no és l’assumpte. O sí, en el fons.
Ella va vestida d’alta costura, ben tapada i amb un barret que potser té com a funció fer de barrera perquè quan ell s’acosta per a fer-li un cast petó (exhibició de puresa que contrasta amb el seu historial barroer sovint quan parla de dones) no arribi a tocar-la, ni tan sols una mica. No és alta costura, és barrera.
Les filles també porten barrets antics, vestits rancis, un aire de tradwives, esposes perfectes i tradicionals. Trenca la tendència Michelle Obama, que passa d’assistir al xou i la dona del propietari d’Amazon, amb un vestuari diferent. Capítol a part, deu articles més, la presència arrogant dels quatre magnats tecnològics propietaris ni més ni menys que de Google, X-Tesla-Starlilnk, Amazon i Meta-Instagram-Facebook, el poder desacomplexat, res a veure amb democràcia, res a veure amb experts per als ministeris, grans empresaris de Sillicon Valley, com si fossin malvats de Marvel pensant per dins com faran i desfaran els seus negocis. Res de nou, cert, cap descobriment, no, però ara el capitalisme salvatge no dissimula ni una mica. Van al gra i no suavitzen el seu relat amb històries.
Les fotos, la roba, l’actitud, el rol d’Ella no és superficial, no és una anècdota, és la foto per al món d’un cert rol de les dones. Una imatge per a l’imaginari col·lectiu. Com també ho són les fotos de la Supercopa d’Espanya de futbol que es va anar a jugar a... Aràbia Saudita. Res nou tampoc, el blanquejament de les dictadures del Golf Pèrsic fa dies que dura, clubs, jugadors i entrenadors s’hi passegen i hi guanyen milions. Allà, un altre escenari de poder (triple: petroli, construcció i futbol) Florentino Pérez i Joan Laporta es fan fotos envoltats de senyors amb túniques i senyores amb vel. Les senyores aguanten la safata de les medalles, el seu paper en aquesta vida mentre algunes periodistes esportives, europees evidentment, expliquen que no tenen lavabo on anar perquè a ningú a Aràbia Saudita se li acut que les dones puguin ser periodistes esportives.
