Ja ha passat un mes d’aquest 2025. Com estàs respecte als objectius que et vas marcar a principis d’any? Encara t’hi sents identificat, alineat i connectat, o, per contra, veus que te n’has distanciat i actualment els sents llunyans? Si és així, no estàs sol. Moltes persones comencen l’any amb grans expectatives, però amb el pas dels dies es veuen desconnectades d’allò que inicialment havien imaginat.

Quan parlem d’objectius concrets, sovint ens adonem que, a mesura que passen els dies, no ens hi sentim tan alineats com crèiem. Aquest fet pot passar per diversos motius. Sovint pensem en el resultat final, però no en com ens farà sentir el procés. Ens motiva? Ens il·lusiona? Estarem prou enfocats al llarg del temps? Un objectiu que no ens genera interès està condemnat a convertir-se en una càrrega en lloc d’un motor de canvi.

Desglossar un objectiu en petits passos concrets ens ajuda a ser més conscients de com ens sentim. No és el mateix dir “Vull posar-me en forma” que establir passos concrets com anar tres dies al gimnàs, caminar 10.000 passos diaris o fer estiraments cada matí. Els objectius han de ser realistes per evitar que l’entusiasme inicial es transformi en frustració. Però també hem de preguntar-nos: què estem disposats a invertir?, què estem disposats a sacrificar?, com de compromesos ens sentim?

Una altra reflexió per veure si l’objectiu serà sostenible en el temps és plantejar-nos si és el que realment ens motiva i inspira. Si és així, probablement podrem fer-ne seguiment, redreçar desajustos i superar obstacles. Però si els objectius venen definits per creences externes, hi ha un risc elevat que el compromís disminueixi. Sovint seguim patrons que creiem que “hem de seguir” perquè són socialment acceptats, però si aquests no ens representen, és probable que acabin caient pel seu propi pes.

Un altre factor que ens fa ser més constants és l’entorn. Quan parlem d’entorn, ens referim a les persones amb qui ens relacionem. Qui són? Amb quina freqüència ens hi relacionem? Si volem adoptar un estil de vida saludable però el nostre entorn no ho afavoreix, ens serà més difícil mantenir el compromís. També hi ha l’entorn material i logístic. Per exemple, si l'objectiu és fer esport diàriament, hem de valorar com trobarem temps per a això. Tenim un espai adequat? Ens hem planificat bé per evitar interferències? Quins elements ens poden distreure?

Una altra possibilitat és que ens hàgim plantejat un objectiu d’una forma, però en posar-lo en pràctica, aquest resulti ser força diferent. En aquest cas, ens haurem de plantejar quins recursos tenim i necessitem. Això no vol dir abandonar l’objectiu, sinó redefinir-lo.

Sovint, quan pensem en els nostres objectius, ens ajudarà molt enfocar-nos en el pròxim pas del procés. No es tracta només d’arribar a la meta, sinó de gaudir del camí. Aturar-nos a reconèixer allò que hem fet bé ens ajuda a seguir endavant. Massa sovint ens centrem en el que falta per fer i oblidem valorar els progressos aconseguits.

Aquells a qui ens agrada executar també és important que marquem temps per veure què hem fet bé, on estem millorant i què podem replantejar. Revisar els nostres avanços ens dona una visió clara i ens permet ajustar el rumb si cal. A través del treball amb els teus objectius, segur que també han canviat alguns hàbits. Han millorat o empitjorat? Hi ha àrees que no contemplaves i han canviat?

Pensar en els nostres objectius és com programar un GPS. Si no revisem la ruta, podem acabar desviant-nos sense adonar-nos-en. Al principi del viatge, el destí pot semblar clar, però a mesura que avancem podem trobar desviaments inesperats, trànsit o fins i tot camins més interessants que no havíem considerat. De tant en tant, cal aturar-se, revisar el trajecte i, si cal, recalcular-lo per assegurar-nos que encara ens porta cap allà on volem arribar.