Les imatges dels reis d’Espanya visiblement tacats de fang i rebent tota mena d’insults i improperis, inclòs el més propi d’altres èpoques de “guillotina als Borbons”, a Paiporta han donat la volta al món i han transmès una pèssima imatge del país veí.
I és que els que s’han ben enfangat són els il·luminats de la Zarzuela que van pensar que visitar un dels municipis més afectats pel pas de la dana cinc dies després del desastre i quan, incomprensiblement, encara hi ha pobles on els veïns no han vist ningú de Protecció Civil ni de la Unitat Militar d’Emergències i s’estan espavilant sols com poden, seria una bona cosa per poder mostrar una imatge de la solidaritat i escalf reial cap a unes malaurades persones que han vist com, en bona part per la negligència i deficient gestió de les autoritats corresponents, els canviava la vida en un tres i no res.
És evident que, més enllà de poder fer previsions més o menys encertades, és impossible lluitar contra catàstrofes naturals com la que s’ha viscut al País Valencià i que únicament amb una bona gestió de l’emergència es pot mirar de minimitzar-ne els efectes. I a València hi ha hagut de tot menys el que seria una bona gestió. D’acord que a hores d’ara les prioritats no serien ni les fotografies reials ni l’exigència de responsabilitats, que de ben segur que hi són, però més tard o més d’hora algú haurà d’explicar per què el sistema d’avís massiu als mòbils de la població va arribar vuit hores després en alguns municipis i quan torrents, barrancs i rius ja estaven desbordats i fins i tot ja hi havia víctimes mortals.
La gestió de l’emergència feta a València és una mostra d’un Estat fallit. Un Estat que no només no ha estat capaç de protegir la integritat, la vida i, en definitiva, el benestar dels seus ciutadans, sinó que a més a més, per inoperància, ha contribuït a fer més gran la llista de morts.