Per fi Charles Romeu i Germain Sicard arriben a Andorra. El cerimonial serà el millor del viatge. Quatre consellers generals van a buscar el nou jutge al seu domicili i el porten en processó a la Casa de la Vall, on quatre altres consellers el reben. Entren a la capella adjacent a la sala del Consell i allà es recull i prega, o simula fer-ho. La pregària acabada, es gira i troba davant seu el Consell i els magistrats reunits, dempeus, el cap descobert. Tots estan vestits amb gran vestuari: sabates amb motiu de plata, mitges blaves i guarnidors vermells, cinturons i capes de teixit negre; tots porten el barret català; per sobre del barret, tenen un vast tricorni negre. Només el síndic general, Antonio Moles, el subsíndic i els dos batlles tenen dret al bicorn, insígnia de la seva dignitat.

El nou jutge presta jurament sobre els evangelis i sobre els llibres de les Valls, el Manual Digest i el Politar, on es recullen, de manera confusa pel que sembla, els fets i gestos, les lleis i els costums d’Andorra. Sicard promet impartir bona i lleial justícia i respectar els privilegis de la República. Aquest jurament solemne serà coronat amb un banquet a la sala del costat. 

A taula seuran una quarantena de persones començant pels dos síndics, veguers, batlles i els seus secretaris, els mossens de les sis parròquies d’Andorra i els sis cònsols així com els consellers generals. Se’ns explica també que el síndic guanya 60 francs l’any, el subsíndic, 30, els consellers generals, 10.

Un reguitzell de plats desfilaran immediatament, cuinats a l’andorrana, i alguns dels quals no deixen de sorprendre una mica el paladar dels francesos. Suppa de pistones, escudella d’arròs i cigrons, mongetes amb pernil, cabrit amb suc, bolilles amb pera, costelles de cabrit a la papillota, pollastre rostit, cervell i truitada, rostit i enciam de xicoies. Per acabar, ametlles torrades, dolços i pastissos de forment. El tot acompanyat de xampany, licors i cafè.

El periodista de Le Petit Monde ens explica també que Antonio Moles és molt amable, modern i que li explica coses interessants. El síndic encara és jove, la cara ben afaitada com gairebé tots els andorrans, havia estudiat en un liceu francès i s’expressa bé. La seva fortuna es xifra en centenars de milers de francs, considerable al país. Don Antonio és també comerciant i cada any es desplaça a França i adquireix a les fires de Poitou joves mules que condueix cap a les pastures andorranes. Més tard les vendrà a Espanya, on estan exemptes de tots drets.

Un altre periodista ens explica que el síndic agafarà uns confits i els llençarà a Sicard. Aquest farà el mateix. Tot seguit, una jove andorrana farà el tomb de la taula distribuint una poma a cada convidat seguint un ritu immutable. Així s’acabarà aquest banquet pantagruèlic.