Ja el tornem a tenir aquí. En Donald ha tornat a entrar a la Casa Blanca, i aquest cop per la porta gran. El projecte demòcrata de la Kamala no va acabar de quallar. Potser per tractar-se d’una candidata de segona o bé perquè va arribar relativament tard a la carrera electoral. Però el fet és aquest, torna al capdavant de la primera potència mundial el magnat d’extrema dreta, fill d’immigrants alemanys i escocesos. Perquè sí, tot i el seu proteccionisme exacerbat és fill d’uns pares que van arribar als States a la recerca d’oportunitats i d’una vida millor.
En el discurs de jurament, i abans, va fer una impressionant declaració d’intencions que no deixa entreveure cap dubte quant a les seves intencions. Després d’un "thank you Joe, thank you", va enumerar totes aquelles iniciatives, algunes ja signades, que li van fer guanyar les eleccions i que ara posa a sobre de la taula del despatx oval. Per cert, Biden i la seva vicepresidenta eren allà, resistint estoicament, fent prova d’aquell respecte institucional que no va demostrar Trump ara fa quatre anys, encoratjant les masses a ocupar el Capitoli.
Algunes mesures, deia, flirtegen amb l’extremisme o directament amb l’extrema dreta, altres són dignes del proteccionisme més absolut i algunes ridícules i provocadores… Tot just ahir al matí llegia que havia tornat a eliminar la versió en llengua espanyola del web del govern dels Estats Units així com de totes les xarxes socials. També llegia que el flamant president, ofès amb les paraules de la bisbessa de Washington, li exigia una disculpa pública. Aquesta demanava durant el Servei Nacional d’Oració de dimarts, al qual assistia, que tingués pietat pels immigrants i per les persones de la comunitat LGBTIQ+ perquè la immensa majoria, deia, no són criminals. L’ultranacionalista no va tardar a titllar-la de radical d’extrema esquerra.
Trump exercirà un poder absolut perquè controlarà totes les institucions, fins i tot aquelles que poden posar-lo en dificultats i que estan pensades justament com a mecanismes de control, perquè facin de contrapès, pensats per assegurar la supervivència de la democràcia. De fet, sembla que l’acció de la Justícia és quelcom que no va amb ell, és el primer president convicte de la història dels EUA. Té també el control de les dues cambres i una periodista afirmava sense embuts que el partit republicà és una caricatura al seu servei. No és casualitat que, a més, tingui del seu costat els grans magnats de les tecnològiques. Sembla que la manipulació de la informació està assegurada. Elon Musk celebrava l’ascens al poder de Trump amb el braç alçat, com feien els nazis. Però anècdotes a part, un cop més, poder polític unit al poder econòmic. Tot i que això no és patrimoni exclusiu dels republicans, cal dir-ho. Les elits, siguin més o menys progressistes o més o menys radicals, són elits.
Deportacions massives, una frontera sud completament blindada, la revocació de l’agenda verda i de les polítiques de diversitat i la sortida del país de l'OMS al·legant que aporten massa diners en proporció a altres països molt més poblats… són algunes de les mesures dràstiques, amagades darrere de la voluntat de voler promoure la pau i de no generar conflictes. Curiós que en el mateix discurs reclami un canal de Panamà mal cedit a aquell país, diu, i assegura que canviarà el nom del Golf de Mèxic pel de Golf d’Amèrica. Si no ho heu vist encara, veieu aquest moment precís del discurs, tot fent zoom a la reacció de Hillary Clinton. És molt divertit. Igual de divertit com quan arrenglera per error Espanya entre els anomenats BRICS, una espècie de G8 alternatiu que reuneix els països emergents, en els quals hi ha per exemple la Xina, Rússia i Brasil. Desconeixement o que se li’n refot tot allò que no va amb el seu país, com la UE.
En fi, recordeu aquell cartell de l’oncle Sam, que és la personificació dels EUA, on se’l veu apuntant amb el dit i amb cara de pocs amics? Doncs compareu-lo al retrat oficial del flamant president dels EUA. Us sorprendrà. I que God bless the world!
