La Gabriel García Márquez de Barcelona ha aconseguit ser una de les més conegudes de la ciutat comtal després de ser guardonada amb el premi a la millor biblioteca nova que atorga la IFLA cada any. Segur que molts de vosaltres ja l’heu visitat o teniu pensat fer-ho pròximament. Barcelona, però, compta amb altres instal·lacions que mereixen una visita tant per l’arquitectura com pel fons. És el cas de la Biblioteca Arús, de visita obligada per a tots els amants de les biblioteques, idearis a part. 
Rossend Arús i Arderiu, de formació advocat, fou un reconegut periodista, dramaturg i filantrop barceloní amb arrels a Das. Federalista i catalanista convençut, tot i que mai va militar a cap partit polític va formar part de la Fraternidad de Barcelona, la primera de les lògies maçòniques de les moltes de les que va ser membre: va ser fundador de la lògia Avant i Gran Mestre de la Maçoneria Catalana. 
Al llarg de la vida va atresorar una important col·lecció bibliogràfica formada per uns  4.000 volums, que contemplaven totes les àrees del coneixement, com ara filosofia, religió, ciències socials, i evidentment maçoneria. Avui en dia la biblioteca és un centre especialitzat en moviments socials contemporanis, amb gairebé 80.000 volums.  
Per Arús, la cultura del poble anava lligada a la seva evolució, independentment de la classe, religió o sexe, per la qual cosa donar accés al poble a la seva col·lecció era prioritari. En morir el 1891 va deixar en testament l’encàrrec de construir una biblioteca pública a l’edifici on havia viscut tota la vida. I així fou com els marmessors de la seva herència, el periodista Valentí Almirall i el seu gran amic Antoni Farnes, van posar-se mans a l’obra i afegint prop de 20.000 volums addicionals comprats a llibreters d’antic de tot el món, el 1895 inauguraren la primera biblioteca pública de la ciutat, situada al número 26 del Passeig Sant Joan, molt a prop de l’Arc de Triomf. 
Al llarg dels anys ha rebut donatius de personatges destacats com ara Apel·les Mestres, Francesc Carreras i Candi o Enrique Tierno Galván, entre altres. Com a curiositat, el col·leccionista Joan Proubasta va cedir la que és considerada com la quarta col·lecció del món més important sobre Sherlock Holmes. Al fons bibliogràfic cal afegir mobiliari i tota mena d’objectes relacionats amb el personatge donats pel Círculo Holmes, que ha permès recrear el despatx del detectiu al tercer pis de la biblioteca. Molts us demanareu quin és el motiu d’haver acceptat aquesta col·lecció. Molt fàcil: Arthur Conan Doyle va ser un maçó des dels vint-i-set anys i la seva obra es va veure sovint influenciada per la seva afiliació a aquesta lògia. 
La Biblioteca Arús celebra enguany els cent vint-i-cinc anys de la seva fundació, una bona ocasió per apropar-nos a una de les biblioteques més emblemàtiques de Barcelona.