El 8 de desembre se celebrà la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge Maria, festivitat religiosa coneguda també com la Puríssima Concepció, i un dels quatre dogmes marians.
La commemoració de la Immaculada Concepció se celebra nou mesos abans de la festa de la Nativitat de Maria, el 8 de setembre. La solemnitat de la Immaculada va ser establerta el 1476 pel papa Sixt IV. Uns segles més tard, el 8 de desembre de 1854, el papa Pius IX declarà, a la butlla Ineffabilis Deus, el dogma de la Immaculada Concepció de la Santíssima Verge Maria. L’any 2024 se celebrà el 170è aniversari de la seva promulgació.
El dogma afirma que la Mare de Déu, per una gràcia especial de Déu, va ser preservada de pecat des de la seva concepció. Jesús estima tan intensament la seva mare que l’escull i la protegeix des d’abans del seu naixement. La Immaculada Concepció és el primer miracle de Crist.
Immaculada, deriva del llatí immaculatus, que significa sense taca. Com manifesta Sant Tomàs, l’Església catòlica no acostuma a celebrar el naixement dels seus sants, però celebra el de Maria, perquè Ella és totalment santa i Immaculada, ja que, des del primer instant de la seva concepció, a la seva ànima mora l’Esperit Sant. “Maria va ser la primera vibració de les cordes d’aquest instrument musical que és la realitat de Déu” (Luigi Giussani).
Maria és la “plena de gràcia” perquè Déu és amb Ella. En l’Anunciació, “l’àngel Gabriel entra a casa de Maria i li digué: “Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu!” (Lc 1, 28). Gabriel és el missatger de Déu i les paraules que pronuncia són revelades per l’Esperit. Com afirma Sant Tomàs, la Verge és Sagrari de l’Esperit Sant, ja que al seu ventre va allotjar el mateix Jesús.
La Verge és model de puresa i santedat. La Immaculada Concepció ens crida a la purificació. Ens anima a ser purs, de cor i esperit, perquè Jesús niï al nostre cor. Però què és la puresa? Segons el pare Kentenich, “la puresa és la transparència nítida i plena de la petjada de Déu en nosaltres”. És mantenir viva l’empremta de Déu a la nostra ànima. La puresa és el reflex de la bellesa eterna, el reflex de la bellesa de Déu.
El 1858 a Lourdes la Verge s’apareix divuit vegades a Bernardette Soubirous, i se li presenta com “la Immaculada Concepció”. És la confirmació divina del dogma a la terra. Posteriorment, el 1917 en una de les aparicions de la Mare de Déu a Fàtima, la Verge li confia a Llúcia: “Jesús vol servir-se de tu perquè em facis conèixer i estimar. Vol establir al món la devoció al meu Cor Immaculat”.
Sant Maximilià Maria Kolbe és un sant polonès, conegut com l’apòstol de la consagració a Maria, tota la seva vida va ser molt devot de la Immaculada Concepció. Va fundar la Ciutat de la Immaculada, un complex religiós a prop de Varsòvia. Aquest sant franciscà fou presoner al camp de concentració d’Auschwitz, durant l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial. Va morir màrtir perquè oferí la seva vida, a canvi de la d’un pare de família, presoner com ell, a qui condemnaren a mort.
Kolbe declara que, en un cert sentit, la Concepció Immaculada caracteritza Maria encara més que la seva maternitat divina. Segons aquest sant, és la definició mateixa de la persona de la Mare de Déu. D’aquesta manera, Maria s’identifica amb el dogma de la Immaculada. “És el nom que revela amb precisió què és Maria: no només afirma una qualitat, sinó que descriu exactament la seva persona: Maria és santa radicalment en la totalitat de la seva existència des del principi”.
La Verge Maria és la mediadora de totes les gràcies i la millor intercessora. Ella confià a Santa Catalina Labouré l’oració de la medalla miraculosa: “Oh Maria, sense pecat concebuda, prega per nosaltres que acudim a vós”.
