El voluntariat és un dels grans actius de la societat dels nostres dies. Gràcies a aquest fenomen, es mouen multituds d’iniciatives arreu i en tots els àmbits: social, cultural, esportiu... Treballar per a una determinada causa sense haver-hi cap contraprestació econòmica pel mig genera una satisfacció personal difícilment comparable amb cap alta. El voluntariat té la capacitat de retroalimentar-se; és a dir, uns voluntaris en porten d’altres, de tal manera que la xarxa es va fent cada vegada més gran. 

Per posar l’exemple que tinc més proper, la força dels voluntaris ha permès tirar endavant un ampli programa d’activitats a la Seu d’Urgell amb motiu de les festes de Nadal i sota la denominació El Món Màgic les Muntanyes. És clar que rere moltes de les activitats hi ha hagut una institució pública com és l’ajuntament de la ciutat, però no és menys cert que sense el voluntariat res no hauria estat possible. Mireu si no el Pessebre Vivent, estrenat enguany al centre històric de la Seu, el qual ha comptat amb més de cent voluntaris que han donat vida als diversos personatges, sumats als que han treballat en les tasques logístiques, des del control de l’entrada fins al tast gastronòmic amb què va cloure la visita. I tot plegat sense demanar res a canvi, només per les ganes de col·laborar en un esdeveniment que es fa a la ciutat.

De la mateixa manera que parlem del Pessebre Vivent, ho podem fer de l’espectacle El rescat dels menairons, del Concert de Nadal, de la cursa Sant Silvestre, del Tió de la Freita... i així fins a una cinquantena de propostes per a tots els públics que han omplert tots els dies del període nadalenc. Si sumem els voluntaris que ho han fet possible, possiblement ens n'anirem a la ratlla dels cinc-cents, una xifra gens menyspreable per a una població de tot just 13.000 habitants. Si les hores que els voluntaris han dedicat a les diverses activitats s’haguessin de comptar com a sous, el cost no seria assumible de cap de les maneres. 

L’èxit del programa nadalenc de la Seu d’Urgell ve a desmentir rotundament aquell mantra segons el qual a la Seu “no es fa res”, tan fàcil de dir com de negar amb proves a la mà. I tant que es fa! Només cal sortir de casa i obrir els ulls per constatar la bona salut de què gaudeix l’emprenedoria social de la ciutat. Els plafons urbans d’informació ciutadana estan sempre plens de cartells d’activitats programades per als propers dies: jornades, cursos, tallers, xerrades, presentacions de llibres, concerts, obres de teatre, esdeveniments esportius... rere els quals hi ha un grup, encara que sigui reduït, de voluntaris.

La Seu té un gran capital humà. Tanmateix, està mancada de dos equipaments que, des del meu punt de vista, són essencials per poder treure’n molt més partit, d’aquest capital: un hotel d’entitats i un teatre auditori. Potser, fins i tot, es podrien concebre com un sol espai, aquell punt de trobada que permeti la posada en comú de projectes, que creï caliu, que cohesioni el moviment associatiu i el voluntariat, que sigui un pol d’atracció de talent i d’emprenedoria cultural... En definitiva, un lloc que tothom qui treballa pel conjunt de la societat se’l faci seu.