Així és com he volgut començar el meu petit escrit d’homenatge a la gent gran. Paraules que el Copríncep episcopal Joan-Enric Vives va anomenar a la missa d’aquest dimarts celebrada al Santuari de Meritxell amb motiu de la Festa Magna, i que comparteixo totalment. Dimarts vam celebrar la festa dels nostres padrins i padrines i ho vam fer com toca, com mereixen: més de mig miler de comensals –entre ells una nodrida representació d’autoritats–, vam gaudir d’un dinar de germanor.
La Festa Magna és un dia molt esperat, ja que es retroben les padrines i padrins de totes les parròquies, comparteixen les seves vivències i anècdotes. Però també ens permet als representants polítics escoltar-los, acompanyar-los i de fer-los sentir que són un element clau dins la nostra societat. Les seves experiències, vàlua i saviesa ens transmeten uns valors preuats que, malauradament, en la societat d’avui en dia sovint passen desapercebuts.
Tenim la sort de viure en un petit gran país on una part important de les polítiques governamentals i comunals treballen per fomentar un envelliment actiu i una millor qualitat de vida, tal com van subratllar durant el dinar de la Festa Magna tant la ministra Trini Marín com el cap de Govern Xavier Espot. Aquestes polítiques es vehiculen en bona part a través de la Federació de la Gent Gran, qui representa i més coneix el col·lectiu, ajudant a adoptar les polítiques que millor responen a les seves demandes i necessitats.
Parlem de necessitats sovint bàsiques i vitals com, per exemple, evitar que se sentin sols. Malauradament, la nostra societat està canviant, els ritmes frenètics que portem, els canvis de patrons familiars deixen pas a una nova ‘malaltia’: la solitud no desitjada. Segons dades al nostre país veí del sud, més de 5 milions de persones majors de 65 anys pateixen solitud, dades impactants i preocupants. La solitud sovint no es veu, però se sent en totes les seves forces i formes.
Davant d’aquesta realitat, cal seguir apostant per les estructures que tenim al país, com el Servei d’Atenció Domiciliària, la teleassistència, els centres residencials i de dia, així com tota la xarxa humana que hi ha al darrere, que tant ajuden els nostres padrins i padrines a sentir-se acompanyats. També hi sumarem properament els pisos tutelats per a la gent gran.
És una evidència que la nostra societat envelleix cada vegada més. L’avenç de la medicina fa que l’esperança de vida sigui major, però aquesta ha de tenir qualitat. Per això des del Govern i des dels grups que li donem suport farem el possible per continuar promocionant el Servei d’envelliment i salut; per donar continuïtat als programes de prevenció precoç del càncer de còlon i recte; també fomentant activitats mentals, com ara els tallers de memòria, tallers de meditació i l’activitat física suau.
La gent gran és la nostra gent, les nostres arrels i la nostra essència, per això volem que continuïn sent prioritaris dins la nostra societat. Padrins i padrines no deixeu mai d’explicar les vostres històries i experiències. Saber d’on venim ens permetrà saber trobar el bon camí per saber cap on hem d’anar.
Perquè encara hem d’aprendre molt de vosaltres. Escoltar-vos ens fa millors persones, ens fa més humans i possiblement més humils. Per molts anys pugueu celebrar aquesta festa i moltes altres més amb salut i alegria. Gràcies per ser com sou, i recordeu que sempre sereu un gran tresor!