L’acord d’associació que s’ha de referendar malgrat tot el que s’ha dit i escrit aquestes darreres setmanes encara conté incògnites. Es desconeix la seva naturalesa, ja que sembla no estar decidida. Mixt o comunitari, és a dir, no se sap si el signaran totes les parts amb la ratificació dels 27 parlaments de la UE, pel que seria un acord mixt, o bé si el signarà només la Comissió a nom de la UE i serà un acord comunitari. Aquest detall és importantíssim per saber si l’acord es podrà aplicar en la seva totalitat o només en els temes que siguin de competència exclusiva o delegada de la Comissió europea.

Ara per ara, és complicat fer-ne una anàlisi acurada i poder valorar si és bo o no per al nostre país, més enllà de les interpretacions fetes pel Govern, per Gide i pel bufet espanyol KSNET que va cobrar més de 118.000 euros per fer l’informe a nom de l’AR+I, ja que dit acord encara no s’ha traduït al català ni s’ha presentat sense filtres a la ciutadania. Així que, presa de curiositat i provant de cercar dades fefaents per valorar i poder decidir amb criteri he anat a la font, al portal de la Eurlex de la UE. Amb tota transparència, però només disponible en llengua anglesa, he pogut llegir el document del 26 d’abril del 2024, COM/2024/191 final – 2024/0102(NLE), amb la proposta de Decisió del Consell (de la UE) per la signatura, a nom de la UE, i per l’aplicació provisional de l’acord establint respectivament una associació entre la Unió Europea, el Principat d’Andorra i la República de San Marino. Ja que com és sabut, Mònaco va abaixar-se del vaixell fa uns mesos.

La decisió explica que amb el nou acord s’extingiran tant l’acord duaner del 1990 com l’acord de cooperació del 2004,  ja que s’integren dins del nou acord d’associació, mentre que els altres acords, com el de la fiscalitat de l’estalvi i el monetari, seguiran vigents. Però el més interessant és que en l’annex de dita decisió, hi ha tot el macro acord rubricat pel Govern i la UE el desembre 2023! És a dir, l’acord marc compartit amb San Marino, set protocols, un sobre les adaptacions de les polítiques horitzontals i un sobre els acords que ja tenim en vigor amb la UE, un sobre els serveis financers (tot i que en la proposta de Decisió s’explica que tant Andorra com San Marino preferirien no entrar plenament al Mercat Interior de la UE pels serveis financers), un sobre les regles de la competència aplicables, un sobre la cooperació estadística, un sobre els procediments d’arbitratge i un sobre l’estatut del comitè parlamentari amb dotze parlamentaris: quatre del Parlament Europeu, quatre de la República de San Marino i quatre consellers/eres del nostre Principat. A més a més, hi figuren dos protocols d’Estat, un per a San Marino i un per a Andorra i al protocol d’Estat d’Andorra s’hi adjunten vint-i-cinc annexos. Aquests annexos van del clima i del medi ambient, a la lliure circulació de persones, de capital, als serveis financers, a la unió duanera, al comerç, passant per la regulació de les empreses, la propietat intel·lectual, pel transport, per la seguretat social, per la energia, per la normativa laboral, la igualtat de tracte, la competència o per les ajudes d’Estat, entre altres. 

Resumint, ens trobem davant un tsunami regulador molt complet, molt precís i molt controlat que dona vertigen. Cada regla s’haurà d’aprovar, de publicar, d’implantar, d’aplicar i espero i desitjo que es tradueixin totes, per no deixar amb indefensió els habitants de les Valls que no entenen l’anglès. Alhora, per fer-ne el seguiment cada estament que haurem d’aplicar contempla la instauració d’òrgans fiscalitzadors i de control... ¿d’on traurem tants experts si ja ara per ara, l’Administració i els òrgans afins a l’Administració, teòricament d’experts, han d’externalitzar i subcontractar a tot drap per fer les tasques tècniques que se’ls encomana? Això sí que farà augmentar els pressupostos de l’Estat si seguim contractant o col·locant experts que a la vegada hagin de subcontractar especialistes per poder fer les tasques! Per poder aplicar l’acord si seguim amb la dinàmica actual es multiplicaran el personal i els costos amb pocs retorns a curt termini.

En dit acord d’associació tampoc figura un protocol financer que detalli programa per programa la suma de diners que hi posarà una part i l’altra. Fet pel qual segurament s’haurà d’esperar un temps per poder accedir a programes i accions comunitaris com Next Generation, tal com va passar el 2004 amb l’acord de cooperació, que no es va poder desplegar mai per no tenir una base legal apropiada ni un protocol financer. 

Hi ha molts interrogants, a tall d’exemple, com salvarem la sobirania popular inscrita a la nostra Constitució per a reformar-la d’acord amb l’article 106 si les sentències del Tribunal de Justícia de la UE seran de directa aplicació passant per sobre de la Carta Magna i modificant-la sense preavís?
Es gira feina al país.