–Sap què ha passat a Nova Caledònia?
–Ah, però és que hi ha passat alguna cosa?
–Perdoni, perdoni... On és això de Nova Caledònia?
Nova Caledònia és un arxipèlag situat a la Polinèsia, al bell mig de l’oceà Pacífic, amb capital a Nouméa, i que constitueix un territori francès d’ultramar, amb un estatut administratiu especial, però sotmès a la Constitució i a les lleis franceses i amb dos representants a l’Assemblea Nacional i dos més al Senat. Situat literalment als antípodes de França, a la segona dècada del segle XIX les tropes imperials de Napoleó III hi van posar els peus per construir-hi un presidi i des de llavors el territori ha estat un enclavament francès a Oceania. La població, de 278.000 habitants, és formada avui pel 44 % d’autòctons, els canacs, i la resta són colons majorment francesos i uns petits contingents d’altres polinesis i asiàtics. Destaca el fet que a l’arxipèlag s’extreu el 30 per cent de la producció mundial de níquel i altres metalls d’alt valor econòmic.
Què hi ha passat? Després d’una escalada de tensió, fa dues setmanes va esclatar una virulenta revolta protagonitzada per la població autòctona, que s’oposa a una reforma del cens electoral projectada pel Govern francès que donaria el vot als francesos arribats els darrers deu anys i incorporaria 25.000 nous electors, donant així la supremacia electoral als colons. Els insurgents han anat a la vaga, han protagonitzat disturbis, incendis i destrosses, han paralitzat les vies de comunicació, l’aeroport i la vida escolar, han aixecat barricades, i dels xocs amb els gendarmes n’han resultat set morts i centenars de ferits. Des de la metròpoli es va decretar l’estat d’alarma (que ha cessat aquest dimarts) i es van enviar 2.000 gendarmes per reforçar els 1.800 que hi resideixen, que s’havien vist desbordats. Hi ha hagut centenars de detinguts, i el cap de setmana passat, en un viatge llampec, el president Macron va recórrer en avió els 35.000 quilòmetres d’anar i tornar de París a Nouméa, on va fer vagues promeses, va deixar tres negociadors i va invitar els revoltats al diàleg.
No es tracta d’una rebel·lió independentista, sinó d’una lluita dels canacs per continuar sent el grup social amb més pes específic a casa seva. L’episodi s’inscriu en les tradicionals dificultats de França per procedir a la descolonització. Caldrà seguir amb atenció l’evolució d’aquesta fissura social, sobre la qual plana l’ombra d’episodis sagnants del passat francès, com la massacre de malgaixos a Madagascar el 1948 o la cruenta guerra d’Algèria. Incapaç de fer una Commonwealth, encara avui França és la primera potència neocolonial del món, amb departaments i territoris en tres continents, com l’illa de la Reunió, Guadalupe, la Martinica, la Guaiana Francesa, la Polinèsia Francesa i altres enclavaments menors.
El lector pot trobar informació de primera mà sobre l’actualitat d’aquest conflicte al lloc web del diari local Les Nouvelles Calédoniennes, www.lnc.nc.