El mes de novembre és el penúltim de l’any i marca l’inici del fred. És un mes caracteritzat per la caiguda de les fulles, les primeres gelades i la preparació per a l’hivern. A la cultura popular el mes de novembre compta amb una sèrie de dites i refranys que reflecteixen les observacions del clima, les tradicions agrícoles i el cicle de la natura, així com la saviesa popular transmesa de generació en generació fins als nostres dies.
Un dels refranys més coneguts és: “Pel novembre, qui no ha sembrat, que no sembre”. Aquesta dita ens recorda la importància de sembrar a temps. Novembre és un mes en què tradicionalment s’acaben les tasques de sembra, abans que arribi el fred intens de l’hivern. Aquesta dita reflecteix la necessitat de respectar els temps naturals i meteorològics per tal de garantir una bona collita.
“Pel novembre, cava i sembra, que és bon temps per fer feina”. Aquest és un altre recordatori de les tasques agrícoles que s’han de dur a terme en aquest període. El fet de cavar i preparar la terra és fonamental per garantir que els conreus arrelin bé i tinguin prou nutrients. Aquestes dites ens mostren l’ideal de previsió i preparació que la gent muntanyenca sempre ha tingut i ha valorat.
Les festivitats també són protagonistes de les dites de novembre. Dues de les dates més assenyalades podrien ser Tots Sants, que se celebra l’1 de novembre i els Fidels Difunts, que se celebra el dia 2. Aquest dia és dedicat a recordar els difunts, i moltes famílies visiten els cementiris per tal d’honorar i recordar els seus avantpassats.
Relacionat amb el dia de Tots Sants, una altra dita popular és: “De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu”. Aquesta dita remarca el caràcter meteorològic imprecís i inestable del mes de novembre. El fred que comença a fer al novembre és ben present en moltes dites. Per exemple: “Pel novembre, bon sol però ben tendre.” Aquest refrany ens parla d’un fenomen típic d’aquest mes: tot i que pot haver-hi dies de sol, les temperatures comencen a baixar significativament, i sovint es produeixen les primeres gelades, el sol no és tan fort i la seva calor no és suficient per contrarestar el fred que comença a fer-se evident, tal com ens recorda aquest altre refrany: “Pel novembre, el fred és de veres”. “Per Sant Iscle [17 de novembre], el fred xiscle”, “Per Sant Climent [23 de novembre], el fred reganya la dent”, “Per Sant Martí [11 de novembre] comença la bota de vi, i la capa al matí”. “Per Santa Caterina [25 de novembre] del bon blat fes-ne la millor farina”. “Qui té llenya fa estelles, qui té porc menja costelles”. Aquestes dites ens mostren com es preparaven els nostres padrins per a l’arribada imminent de l’hivern, amb l’emmagatzematge d’aliments, llenya i roba d’abrigar per fer front a les temperatures baixes, “per Sant Andreu [30 de novembre], si no teniu capa ja patireu”.
També hi ha dites que relacionen aquest mes amb el temps humit: “Novembre humit et farà ben ric.” Aquesta reflecteix la idea que un mes de novembre amb pluja és molt més que beneficiós per a les collites de l’any vinent. L’aigua que s’acumula a la terra durant aquesta època és fonamental per als cultius, ja que proporciona la humitat necessària per garantir-ne un bon creixement. Aquesta pluja és especialment benvinguda en aquests dies i és un bon auguri per a l’abundància futura.
Al novembre el dia s’escurça notablement, i així ho reflecteix la dita següent: “El novembre el foc encén”. Amb l’escurçament dels dies i amb l’arribada del fred, es tornava (i es torna) a fer un ús intensiu de xemeneies i brasers, i també dels sistemes d’il·luminació d’aquells dies: carburos, llums d’oli i ciris. Recordem que fins fa cent anys no havia arribat la llum elèctrica a casa nostra. “Ara sí que anirem bé, pues la FHASA ens fa llum amb un quinqué”, deien els padrins als anys trenta del segle passat, quan la demanda d’electricitat començava a ser molt gran i el sistema queia. Però això ja “són figues d’un altre paner”.