Demà, dia de Sant Vicenç, s’acabarà la que es coneix com a setmana dels barbuts. Segons ens recorda una  dita popular aquesta  hauria de ser  la setmana més freda de tot l’any. Les imatges que ens n’han arribat  ens mostren aquests personatges amb un posat més aviat adust i sorrut, amb l’excepció de Sant Sebastià, que acostuma a representar-se com un jove de cara neta i ben depilat. Provenen del santoral catòlic i per tant no són pas dies dedicats a la cultura hipster, ni tampoc als moviments revolucionaris, ni als seguidors de Mahoma, i molt menys als molts sadhus que, com cada dotze anys, aquests dies han efectuat el  bany ritual per celebrar el Kumbhamela, al Ganges. 

Arribi o no el canvi climàtic,  aquesta rastellera de personatges ja no és gaire coneguda. Per contra, les barbes, encara criden  l’atenció. I no m’estic pas referint ni a la guanyadora austríaca d’Eurovisió,  Conchita Wurst, ni al quadre de José Ribera, La mujer barbuda, exposat al Museu del Prado.  No voldria pas derivar cap a conclusions  políticament incorrectes, com tampoc ho era la dona barbuda que s’exhibia als circs. El que sí que queda clar és que una bona barba pot marcar la diferència. En volen una mostra? Una de les preguntes que es podrien haver fet al popular concurs, emès per la televisió espanyola Un, dos, tres, responda otra vez, hauria pogut ser: "Por veinticinco pesetas (quinze cèntims d’euro, sense comptar la inflació subjacent) díganos personajes famosos por sus barbas como por ejemplo: Jesucristo." I la llista podria continuar amb facilitat per als concursants, amb Karl Marx, Fidel Castro, Freud, Darwin, Rasputin, Lincoln, Eugenio... També  podríem incloure-hi fins i tot els de ficció, com ara Gàndalf, el Quixot, el capità Haddock, el Gran Barrufet, el Profesor Bacterio, el gran visir Iznogoud, Melchor, el Pare Noel...   I ja que ens hem posat nostàlgics, i donat que va triomfar  en aquella època, potser també tindríem temps de recordar un dels grans temes, el que ara es coneixeria com un temazo, dels Pallassos de la tele, dedicat a la barba: Mi barba tiene tres pelos. I per tal de no oblidar els francòfons, també es podria destacar François Corbier i el seu èxit Sans ma barbe. 

Arribats a aquest punt i ja  que es tracta d’un tema que m’afecta, els he de confessar que trobo a faltar la setmana dels calbs. Potser arribo tard, vist el gran nombre d’expedicions que es realitzen a Turquia. O potser gràcies que ja existeix la possibilitat de triar, ara és el gran moment de reivindicar-nos, perquè anem una mica fluixos, tant d’efectius, com de cançons. En fem la prova? Per deu euros, noms de calbs famosos. Per exemple el Follet Tortuga... Un dos tres, responda otra vez!