Avui vull escriure sobre una persona que admiro profundament: el sacerdot i escriptor Pablo d’Ors. És autor de més d'una dotzena d'obres: relats, novel·les i assaigs, escrits amb una gran sensibilitat i espiritualitat. Són obres seves: Biografía del silencio, Biografía de la luz, Entusiasmo, El amigo del desierto, El olvido de sí, Los Contemplativos... Precisamernt ahir va sortir a la venda el seu nou llibre: Devoció.

El Pablo neix a Madrid el 1963, és net de l'assagista i crític d'art Eugeni d’Ors. El seu currículum és impressionant i només en donaré algunes pinzellades. Estudia Filosofia i Teologia a Nova York, Roma, Praga i Viena. És missioner a Hondures i a la tornada a Madrid treballa com a capellà hospitalari de l'Hospital Ramón i Cajal. De la seva experiència, atenent espiritualment moribunds i malalts terminals, surt el commovedor i bellíssim llibre Sendino se muere.

Aquest llibre explica la història de la doctora África Sendino, que confia al Pablo el desig d'escriure un llibre que relati la seva experiència davant la malaltia i la mort. Com que ella ja no té forces per escriure’l li passa les seves anotacions perquè ell sigui la seva veu. La malaltia encara l'apropa més a Déu. Manifesta: "Déu ha volgut que dediqués la meva vida a ajudar els altres, però no ha volgut que marxés d'aquest món sense deixar-me ajudar per ells". Posteriorment, el 2013, en Pablo visita el jesuïta hongarès Franz Jalics, autor de Ejercicios de contemplación, a qui considera el seu pare espiritual. Aquesta trobada el marca profundament i l'impulsa a fundar la xarxa de meditadors Amics del desert, la finalitat de la qual és aprofundir i difondre la dimensió contemplativa de la vida cristiana. També crea Tabor, un projecte de monacat secular i és nomenat conseller del Pontifici Consell de la Cultura pel papa Francesc.

Vull explicar-vos que vaig conèixer l’obra del Pablo, de manera casual, o millor dit, providencial. Fa un any i mig, en una llibreria, vaig veure un llibre que em va cridar l'atenció pel seu títol: Biografía de la luz. Em va agradar tant, que vaig  començar a llegir els seus llibres i a veure algunes de les moltes dissertacions que té en línia. Per a mi va ser un descobriment i m’ajuda molt. El seu missatge em transmet pau i m’apropa a Déu.

Gràcies al Pablo he conegut la vida dels seus pares espirituals: Franz Jalics i Charles de Foucauld, la vida del qual relatada a El olvido de si, descriu la història d'aquest sant, un aristòcrata francès, militar i explorador, que en la seva recerca de Déu a finals del segle XIX, i convertit al cristianisme, s'ordena capellà i marxa al Sàhara per viure com un ermità entre els tuaregs. Aquest sant és conegut com el sant del desert, el místic. Expressa: "Quan s'estima, es voldria parlar constantment amb l'ésser a qui un estima, o almenys mirar-lo sense parar". També m'ha permès conèixer la seva admirada Simone Weil, filòsofa i mística francesa.

Gràcies Pablo per difondre l'espiritualitat i la importància de la meditació, per apropar-nos Jesús en la seva humanitat, i a l'esplendor de la seva divinitat, com a far de la humanitat. Per explicar-nos la importància del silenci, del silenciament i del buidatge. M'agrada quan expresses que hem de mirar amorosament la realitat i imprimir en la nostra mirada interior, benevolència i tendresa perquè "no hi ha mirada amorosa que no dissolgui una ferida".

Acabo amb una preciosa frase del Pablo: "jo aspiro a ser jo mateix, escoltar la paraula que m'habita, fer allò pel que he vingut. La felicitat no s'aconsegueix sense un conreu, sense una tasca, sense entendre't com un camp de cultiu".

Aprofito per animar-vos a venir a la conferència en línia que el Pablo impartirà avui a l'auditori MoraBanc (19 hores), sobre els fruits de la compassió. Organitzada per Stella Mons. Cal inscripció al correu: stellamons@andorra.ad. La conferència s’enregistrarà i es penjarà posteriorment.