Ara sí, es veu, que el Govern ha passat amb un excel·lent l’examen de la seva política sanitària, atenent les paraules que el mateix examinador va dedicar als periodistes en la seva compareixença. I és que el director regional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) Europa, el doctor Hans Kluge, recordin, va afirmar que “Andorra té alguna cosa a ensenyar”. I sobretot en l’àmbit de la salut mental. I sí, estic plenament convençuda que segur que hi ha bones praxis i fonamentalment bons professionals que es deixen la pell per atendre els pacients. Ara bé, també hi ha moltes coses per revisar. I més en el tema de la salut mental, especialment pel que fa als recursos humans i materials. En aquest sentit, entenc que les associacions de salut mental i addiccions no es van trobar amb aquest doctor de l’OMS i queda pendent demanar-los l’opinió sobre tot plegat.
Ara, el que més m’ha sorprès és que els grups parlamentaris de l’oposició es veu que van ser incapaços ni tan sols d’expressar que no han signat el flamant pacte nacional de salut que ha costat Déu i ajuda de fer passar i que conté un munt de generalitats, cosa de la qual s’han queixat. Segons va poder saber una companya, l’excusa va ser que la roba bruta es renta a casa. En la meva opinió, no veig el problema d’expressar les discrepàncies en aquesta o altres matèries davant d’una tercera persona fetes amb respecte. Ans al contrari, crec que no fer-ho per mantenir què? –immaculada la imatge d’Andorra? Una harmonia fictícia?– és com a mínim de covards. Personalment, a mi el que m’ha caigut als peus és la imatge d’una oposició que fa aigües. Així és que quan hagi de publicar les seves preguntes sobre el SAAS, per exemple, pensaré que haurien de callar.