Demà s’acaba l’any. El 2024 donarà pas a un 2025 que tots esperem, com és tradició, que sigui millor que l’anterior. I sense adonar-nos-en, ens plantarem a l’any del quart de segle, d’aquell segle en el qual tots pensàvem, fa uns anys, que aniríem volant a treballar i que les màquines ens intentarien prendre el poder per sotmetre’ns a nosaltres, els humans…

Bé, d’aquest tema, millor en parlem un altre dia, perquè dona molt de joc i, a més, potser no estem tan lluny d’aquells mals presagis de finals del segle passat. En fi, que ja hem fet un quart del segle XXI i aviat començaran a fer cent anys molts dels esdeveniments que ens han anat marcant. Normal que el jovent d’avui no sàpiga qui era Franco, què va fer Stalin o quines eres les monedes nacionals d’abans de l’euro. I és que tot allò comença a quedar enrere, molt enrere.

Però mirem ara només uns mesos enrere per recordar què ha passat aquest any que s’acaba. Us passa com a mi que, quan succeeix alguna cosa important o greu, us sembla que tot hagi de canviar per sempre, i amb el temps, tot torna al seu lloc i res canvia substancialment?

Almenys aquí, en aquest remot i tranquil indret en el qual tenim la sort de viure. Òbviament, allà on comença una guerra, és una altra història. Doncs això, com cada any, han passat un fotimer de coses que han sacsejat, almenys una mica, la humanitat. Trump va estar a punt de morir i entre judicis ha estat reelegit com a president dels EUA, deixant enrere aquell esperpèntic episodi de l’assalt al congrés. Hem viscut l’any més calorós del nostre planeta des que se'n tenen dades, confirmant així l’increment de la temperatura mitjana. I tot mentre augmenta també el negacionisme climàtic, fins i tot per part de líders importants com el mateix… Trump. Hem assistit a un judici múltiple, quasi en directe, després de descobrir com algú ha estat capaç de sotmetre la seva dona durant anys forçant-la a mantenir relacions sexuals amb desenes d’estranys. Hem vist com queia el règim de Bachar al-Assad, qui havia aconseguit esquivar el moviment de les Primaveres àrabs, a base de repressió al més pur estil tirànic.

A l’altra banda de l’Atlàntic, un altre tirà, el veneçolà, intenta perpetuar en el poder i en la seva persona la més que caducada revolució bolivariana després de perdre estrepitosament les eleccions. Però ja veurem què passa d’aquí a uns dies quan el guanyador de les eleccions mogui fitxa i es desplaci a Caracas a jurar el càrrec, segons diuen. Mentrestant, una nova peça apareix en el nou ordre mundial: el bloc dels països emergents, els Brics, que no volen saber res de la Veneçuela de Maduro, per cert.

A principis d’any, vam veure morir en una presó de la profunda Sibèria l’opositor rus Aleksei Navalny, per causes naturals, segons el règim d’un altre tirà, el rus, per causes més que sospitoses per a la resta del món. Hem assisitit al més breu govern de la cinquena república que deixa França en una delicadíssima situació sense rumb. Però definitivament, sembla que de tirans ha anat la cosa: Ismaïl Haniyeh, Yahya Sinouar i Hassan Nasrallah caps de Hamàs i Hezbol·là són eliminats per Netanyahu, que treu pit i legitima les agressions als països del voltant i a Gaza. Netanyahu, un altre tirà en el punt de mira del Tribunal Penal Internacional, acusat de crims contra la humanitat i crims de guerra. Un any més, han estat els radicals els qui han fet trontollar el món i sembla que seguirà sent així. Com deia l’altre, com més gran és el poder, més perillós n’és el seu abús. Però no voldria oblidar la crisi humanitària que vivim al Mediterrani. Més de 10.000 migrants han mort intentant arribar només a Espanya durant el 2024 i se n’han rescatat 40.000 més. Res ha semblat canviar tampoc en aquest cas i tampoc sembla que ho hagi de fer en el nou any si no s’actua d’alguna manera en els països d’origen. 

En allò personal, que cadascú faci el seu propi balanç de manera honesta perquè sigui d'utilitat. I encara que sigui un tòpic recurrent en aquestes dates, i segurament també perquè un ja té una edat i comença a saber destriar el gra de la palla, que no ens falti ni la salut ni la família.

Feliç any nou a tothom.