Et lleves de bon matí i vas disciplinadament al gimnàs. Per despertar-te a cop de pum-pum-pum, xunda-xunda-xunda. És música per activar-te, responen els monitors a les queixes adormiscades per la música horrorosa a volum infernal. Ja quedes despert per a tot el dia, sí. O en xoc auditiu i nerviós. Que no fa més que reproduir-se: els informatius subratllen notícies ja per se font d’ansietat amb música dinàmica, l’idiota de torn circula amb el tucutú a tot volum (i en diuen música, quin insult), els whats sembla que s’escolta a velocitat duplicada... I el refugi contra tot plegat és fer sessions de mindfulness, bols tibetans, abraçar-nos a les escorces dels arbres... i ridiculeses diverses. A banda de preocupants: buida la ment, proposen... com si la tinguéssim tan ben moblada.
En aquesta vida tan hiperaccelerada, on les opcions que dues neurones puguin intercomunicar-se sense soroll de fons, sembla que les extremes dretes han trobat el caldo de cultiu ideal per connectar amb els més joves via TikTok: ganxo, brevetat, reflexió innecessària, totes aquestes qualitats de la vida actual, vaja.
No és, sens dubte, l’única explicació a la perillosa força que està agafant l’extrema dreta. Sí, perillosa: prou d’intentar blanquejar els missatges xenòfobs, racistes, i unes propostes que finalment no busquen més que retallar drets. Però que aquesta gent nociva busqui amb tant d’interès una joventut molt menys ideologitzada que les generacions més veteranes (i servidora considera que, per tant, sense armes per defensar-se) és altament preocupant. Vaja, que els dels partits que ploreu a la vista del fet, aneu-vos-ho pensant. I nosaltres, també.