Si quan penseu a portar els nens a l’escola, o recollir-los, el rellotge us recorda que us estan pujant les pulsacions i l’estrès, és que segur els porteu a l’escola francesa de Ciutat de Valls. En cotxe, per descomptat, tot i que donaríeu el que fos per poder-hi anar caminant sempre.

I és que no hi ha millor manera d’iniciar el dia que haver de discutir cada matí amb el o la (normalment la) guàrdia urbana que, teòricament, controla el trànsit pel bé de la nostra prole.

A aquestes altures de l’escrit, estic segura que més d’un pare o mare ja visualitza la situació habitual al carrer del centre escolar. I és que els pares que arribem en cotxe, ens trobem amb un carrer en el qual tot el tram de baixada és parada de bus, al carrer superior han permès muntar-hi una terrassa on abans hi havia places d’aparcament, les cantonades disposen cons perquè ningú tingui la mala idea de parar-hi, les primeres places després del pas zebra també tenen misteriosament cons i les cinc places mal comptades que queden, a vegades estan ocupades per instal·ladors o simplement per gent fent un cafè en algun negoci proper.

En definitiva, que te la pots jugar parant al tram del bus, on en caben quatre i no n’hi ha ni un; a la cantonada entre els cons; passant per sobre dels cons de les primeres places anul·lades o, com fan molts, simplement parant el cotxe davant del pas zebra perquè el nen o la nena salti del cotxe, àgilment.
Si se t’acudeix parar en alguna de les opcions abans descrites, prepara’t a córrer com una gasela al mig de la sabana, perquè el lleó, sempre està preparat per caçar.

Al Codi de circulació de la meva època, una parada era menys de dos minuts. Jo no necessito més per fer baixar la nena, fer-li un petó i sortir volant cap a la feina, a la qual si no fos autònoma, arribaria sempre tard. Vull dir, que no estic per perdre el temps als matins ni tampoc per rebre cap esbroncada perquè paro on puc.

Seria més eficient que en comptes d’arremetre contra els pares que no tenim una altra opció, algú busqués una solució mínimament efectiva, però, com es diria, tergiversant les paraules una miquetona, abans que ningú pensi a donar solucions, els nostres fills ja hauran après a volar.