Comprovo amb alegria i també amb certa estupefacció la quantitat d’apologetes que li han sortit últimament al tren. Quan me’n topo un entre amics, coneguts i saludats, no puc evitar fer-li un parell o tres de preguntes. Et repeteixes, xaval, em diràs. Sí, però és que encara espero que algú me les respongui. Així que som-hi: per què trinxar poc més d’un quilòmetre i mig de molleres a Grau Roig és més agressiu i menys sostenible que trinxar-ne els 65 que caldria trinxar per allargar fins a Andorra la línia de Puigcerdà? Perquè m’imagino que ja hi comptes, oi, que les vies passen per algun lloc!? Dubto que estiguin pensant en un traçat aeri, com aquella visionària ocurrència de Forné que, d’altra banda, estic segur que vas ser el primer a criticar. Digues-me curt de vista, però no ho acabo de veure. Tampoc entenc quin al·licient tindrà un turista barceloní, posem per cas, per agafar el tren i venir a Andorra... passant per Puigcerdà: a les tres hores llargues que ara dura el trajecte, caldria afegir-hi... quant? Tres quarts? Una hora? Més encara? Tu el faries, amic meu, un viatge que ara pots fer en dues hores i quart, convertit en una peregrinació de quatre? De veritat? Això, per no parlar dels que vinguin per dalt: els 200 quilòmetres en tren que separarien Tolosa d’Andorra, passant de nou per Puigcerdà, et passarien més ràpidament que els 185 que hi ha per carretera? Per acabar: estàs segur que el tren serà el vector per portar més turistes? O més aviat perquè, en el millor dels casos, vinguin una part dels que ja venen, però en tren en lloc de cotxe? I sobretot, sobretot, quan va ser l’última vegada que vas pujar a un tren?