En un món ideal, els sistemes judicials funcionen com a garanties de justícia, defensors de la veritat i protectors dels drets civils. Però, què passa quan aquest sistema esdevé l’instrument d’injustícies? A Andorra, casos recents han posat en qüestió el funcionament i l’eficàcia del sistema judicial, mostrant un escenari preocupant on aquells que denuncien les irregularitats els abusos i les disfuncions són els que acaben sent perseguits per la fiscalia o processats per la Batllia.
Quina paradoxa, oi? El nou cas de persecució és el del nou director general de la CASS nomenat el maig del 2023, fa tot just un any. Un altre clar exemple desolador d’una injustícia recent del nostre sistema judicial. En veure disfuncions greus dins de l’entitat i en veure el resultat de l’auditoria forense sobre els errors de càlcul de l’actualització de les pensions d’invalidesa de tipus 1, la CASS, via els seus nous representants, ha portat el cas davant la fiscalia, cosa que Andorra Endavant va aplaudir i felicitar.
Però la Batllia, en aquest cas, ha agafat un camí sorprenent, per no dir indignant. La situació actual és surrealista. En lloc de ser aplaudit per la seva integritat i la seva feina incansable, ha estat processat per la Batllia quan tot just acabava d’arribar a ocupar el càrrec de director general amb la voluntat d’arreglar unes disfuncions, errors que han costat milions d’euros als ciutadans que cotitzen a la CASS.
Un altre dels exemples més flagrants d’aquesta disfunció de la Justícia és el meu cas amb l’afer Costa. Recordem-lo. L’actual ambaixador a l’ONU, el senyor Ferran Costa, nomenat pel cap de Govern tot i saber que s’havia posat en la legislatura passada un salari addicional a si mateix amb els fons públics destinats al seu grup parlamentari, cosa autoritzada a causa del buit jurídic de l’actual reglament del Consell General però mal vista pels ciutadans, va presentar una querella contra la meva persona per haver descobert aquest fet arran d’un error de la CASS i per haver denunciar-lo en l’esfera política per frenar abusos d’aquest tipus.
Aquesta denúncia interna del que es podria considerar un abús de diners públics, que buscava rectificar una pràctica qüestionable i no ètica, s’ha resolt amb un processament a la persona, jo mateixa, que va intentar denunciar i corregir la disfunció. Tot i la retirada de la querella pel senyor Costa deguda a la intervenció del síndic general, a les pressions mediàtiques, polítiques i dels ciutadans, el cas continua a la fiscalia. Efectivament, el senyor Costa deia que retirava la querella i que es veia satisfet de les conclusions del fiscal, qui em demanava dos anys de presó condicional, dos anys d’inhabilitació com a consellera general i indemnitzacions per al senyor Costa. Resumint: el senyor Costa va passar la pilota al fiscal alliberant-se de la pressió mediàtica i internacional com a ambaixador de l’ONU i el fiscal ha seguit amb el cas malgrat la retirada de la querella del senyor Costa.
Recordo un fet als que llegeixen l’article. La fiscalia està supervisada pel fiscal general que va ser número 9 de la llista electoral nacional dels Demòcrates en els comicis del 2023. El meu cas i el del nou director de la CASS podrien suscitar molt interès a les instàncies internacionals segons les sentències dels afers respectius a punt de caure.
Massa afers, massa escàndols al tinter per a un petit país que ha fet molts esforços per treure’s de sobre l’etiqueta de paradís fiscal i per a un Govern que vol aproximar-se a Europa. De paradís fiscal passem a l’infern judicial des de l’afer BPA.
Aquestes situacions plantegen serioses preguntes sobre la naturalesa del sistema judicial a Andorra. En la majoria de democràcies europees, aquells que denuncien males pràctiques internes, disfuncions del sistema, els anomenats whistleblowers, estan protegits per lleis que reconeixen la seva contribució essencial a una societat transparent i justa. El Govern d’Andorra, que vol ratificar l’acord amb la UE sí o sí, hauria de mirar el que passa a la Unió Europea per aquests assumptes. Les directrius UE són clares: asseguren que els denunciants no només estan protegits legalment, sinó que són considerats una part vital en la lluita contra la corrupció i les pràctiques il·lícites.
Però a Andorra, la realitat actual suggereix un camí més obscur i solitari per als que trien parlar. Els que alcen la veu no només s’enfronten al risc de ser marginats per les institucions que desafien, sinó que també es poden trobar enfrontant-se a represàlies legals.
Aquestes accions no només són contraproduents per a la salut del sistema judicial andorrà, sinó que també poden dissuadir altres ciutadans honrats de fer el correcte. El sistema protegeix els abusos i els que han comès errors i castiga els qui volen arreglar unes disfuncions. És el món al revés! En un moment en què la transparència i la integritat són més necessàries que mai, Andorra s’enfronta al desafiament de reformar el seu sistema per assegurar que la justícia serveixi realment als interessos de tots els seus ciutadans.
Ens trobem davant d’un moment crític, on la justícia andorrana està a l’ull de l’huracà internacional amb centenars de denúncies d’injustícies ja presentades davant les instàncies internacionals. Si hi afegim la hipotètica presentació d’aquestes dues últimes denúncies tan transcendents i evidents, que són la del cas Costa i la de la CASS, podríem pensar que totes dues podrien formar la gota d’aigua que farà vessar el got?w