L’altre dia necessitava anar a Barcelona i em vaig plantejar anar-hi amb transport públic, ja que el meu automòbil és massa vell per entrar a la gran ciutat.
Havia de ser baixar i pujar el mateix dia, un dijous. Vaig estar buscant per internet i totes les opcions, a més d’estar un bon grapat d’hores a la carretera, més les perdudes esperant per no fer tard a la cita i després per tornar a Andorra, em demanaven al voltant de 30 euros per viatge, o sigui que la broma segons els meus càlculs em sortia per uns 60 euros. Sí, potser si hagués fet un pas més i hagués reservat el preu hauria baixat, doncs em consta que hi ha qui puja i baixa (o a l’inrevés) per poc més dels 30 euros que a mi em sortia només un dels trajectes. Però sigui com sigui, i encara que “només” siguin 30 euros per visitar la capital catalana i tornar, jo ho trobo car. Sobretot si tenim en compte que el bitllet d’avió per visitar Mallorca aquest hivern costava només 60 euros, i que viatjar a Madrid costa poc més de 100 euros amb l’avió. I a Barcelona tots plegats hi haurem d’anar un dia o altre, sigui per una visita mèdica o per alguna gestió relacionada amb estudis o el que sigui. Així les coses, sincerament no puc entendre que anar-hi amb transport públic em costi tant o més que amb el vehicle privat.
Al final, jo vaig optar per agafar-me un cap de setmana llarg i anar a casa els pares, a Tarragona. Hi vaig anar amb el cotxe, i d’allà vaig agafar el tren fins a Barcelona. Em va sortir més a compte. Potser s’hauria de mirar que des d’Andorra es poguessin subvencionar segons quines excursions, ja que tots els residents al país estem condemnats, un dia o altre, a anar a Barcelona (o a Tolosa, que per al cas és el mateix).