Aquest divendres dia 31, al Prat del Som, a Canillo, se celebrarà una tradició única: la Crema del Gener o de la Cua del Gener, també coneguda (erròniament) com la Crema del Mai. Aquesta tradició ancestral només s’ha preservat i conservat a Canillo. Però, què és el Gener i per què es crema? El Gener és un pi o avet jove que es va a buscar als boscos de la parròquia i es baixa fins al poble, on el darrer dia del mes de gener (d’aquí el nom Cua del Gener) és cremat per tal de saber si l’hivern més rigorós ha passat o bé encara queda fred per dies.
Aquesta tradició es perd en la nit dels temps i en l’antiguitat s’iniciava cada any pels volts del dia de Ninou (Any Nou), quan el jovent de la parròquia anava a seleccionar i tallar un pi o avet jove al bosc, baixant-lo de seguida a la plaça del poble. Una vegada arribats allà, i, abans de plantar-lo, es posava al seu cimall una gran garba de palla perquè quan cremés, el foc fos molt més alt. Després s’afegia la palla sobrera del bestiar o relleu, que els més jovenets (entre 8 i 12 anys) s’havien encarregat d’anar a buscar per totes i cadascuna de les cases de la parròquia. Una vegada plantat el Gener a la plaça, es deixava allà perquè sués la resina. A poc a poc s’anava atansant el gran dia, així el dia 31 de gener, al primer foscant, el bram d’un corn de banya ressonava per tot el poble, trencant bruscament el silenci i la quietud hivernal d’aquells temps, anunciant d’aquesta manera, que havia arribat el gran moment de complir amb els avantpassats i amb la tradició ancestral heretada d’ells, calia anar cap a la plaça a fer la Crema del Gener.
Una vegada el corn havia ressonat, arribava el moment més esperat pel jovent, acompanyar tots els assistents cap a la plaça amb gran sarau i a ritme dels esquellots. Quan tothom havia arribat, dos homes o galejadors anaven disparant trets cap al Gener fins que l’arbre començava a cremar. L'arbre era encerclat en tot moment per una rotllana d’homes que ballaven i cantaven al seu voltant, acompanyats del so dels esquellots, fins que finalment, el Gener queia mort a terra i els homes saltaven per sobre de les seves brases. Després es portaven les restes de l’arbre cremat a vendre, en aquells temps es creia que les branques protegien contra incendis (per això es col·locaven a les entrades de les cases) i que les cendres els protegien contra les tempestes. També guarien els arbres i sembrats. Amb els diners recaptats, es feia un berenar que consistia en pa amb xocolata o galetes amb crema.
Els padrins recorden que el Gener també es cremava als veïnats. Val a dir que, en l’antigor, a diferència d’avui en dia, només es cremava el Gener quan el gener havia estat molt fred, si no, no es cremava i romania tot l’any ben plantat a la plaça per agrair la bonança d’aquell gener a la natura. Les arrels d’aquesta tradició caldria buscar-les en ritus precristians i de culte a la natura. La càrrega de simbolisme és forta, l’hivern era molt dur i en certa manera es demanava (amb el foc) a la natura que despertés i que arribés ben aviat la desitjada primavera. Aquest arbre vindria a simbolitzar el mes de gener, sovint el més dur de l'hivern. Un ritual ben similar se celebrava (també a Canillo) al bell mig de la primavera, al mes de maig, quan es plantava ben adornat (per agrair a la natura la bonança) un altre arbre anomenat Mai, on es ballava al seu voltant i finalment era cremat per la festa major. De la convivència d’aquests dos arbres, podia venir la confusió d’anomenar el Gener, Mai. En un moment en què el món rural i les tradicions locals estan en perill d’extinció, aquesta celebració esdevé un símbol de connexió amb la terra i amb els avantpassats. A més, des del Comú s’han incorporat pràctiques sostenibles per garantir que la celebració sigui respectuosa amb l’entorn natural.
Agraeixo la informació a l’amic Domènec Bascompte i als padrins de la parròquia. Ens veiem al Prat del Som!
