En el seu primer discurs en prendre el càrrec, Trump afirma: "There are only two genders, male and female" (Només hi ha dos gèneres, mascle i femella). És a dir, un dels càrrecs amb més poder del món no sap que una cosa és el sexe biològic (mascle/femella, o sexe masculí/femení si ho preferiu), i una altra el gènere (que són les identitats i els valors culturals lligats a aquesta dualitat). De gèneres, en tot cas, n'hi hauria dos: home i dona. No pas mascle i femella.
Es podria dir que simplement s'ha entrebancat amb les paraules, en un tema ja de per si força complex. Jo crec que la ferida és molt més profunda. No és només que no sàpigui què és el gènere, és que no ho vol saber. No ho vol entendre. El seu ús terriblement maldestre del llenguatge és un signe d'irracionalitat i desinterès sobre el tema del qual està parlant. Ell representa una enorme part de la humanitat, Andorra inclosa, que es resisteix a acceptar que la realitat és diversa i complexa. Per exemple, hi ha nens que prefereixen jugar a nines més que amb camions. I, per cert, no és just que pateixin exclusió o rebuig, o que se'ls pressioni a canviar. Però a més d'això, hi ha persones que, des de ben petites tenen una identitat en la seva ment (podríem dir-ne identitat de gènere) que no es correspon amb el seu sexe biològic. I això no és quelcom que s'escull, per més que alguns s'entestin a pensar que la transsexualitat és un caprici extravagant, una confusió mental, o què sé jo.
Davant la complexitat de la realitat en què vivim immersos podem fer dues coses. La primera opció és intentar entendre aquesta realitat: distingint casuístiques, aclarint conceptes, fomentant debats constructius, preguntant als altres, dient "no ho sé" més sovint, no donant res per suposat, posant-se a la pell de l'altre... La segona opció és simplificar i generalitzar. Si Trump diu que només hi ha dos gèneres, jo dic que només hi ha dos tipus de persones: les que fan un esforç per intentar entendre la realitat que viuen els altres, i les que no.
