Em faig gran –per sort!– i l’oftalmòleg ja m’ha receptat les ulleres progressives. Irònicament, la meva afecció principal és la miopia de l’estudiant, que va evolucionant de manera similar a quan ho feia quan estava a la universitat, perquè la meva activitat ha canviat poc des d’aleshores. Hores i hores davant de textos i ordinadors, escoltant lliçons i prenent apunts. Des dels 16 anys que en necessito, d’ulleres. Encara me’n vaig salvar força temps, però sempre m’he adaptat bé als nous jocs quan han fet falta. Ara però és una altra història i amb aquestes m’està costant més. I a sobre, no m’entren per la CASS.
I aquí està el tema. Fa mesos que tenia la sensació que no m’hi veia. Em trobava forçant la vista i fent ganyotes per desxifrar alguns missatges. És per això que el doctor em va receptar canviar d’ulleres i fer servir unes progressives. No és un caprici meu, però la CASS no em retornarà ni la part corresponent als vidres, perquè com que la meva miopia evoluciona a bon ritme, per dir-ho d’alguna manera, només fa quatre anys que les vaig haver d’actualitzar. I la CASS cobreix el canvi cada cinc anys. I això ho parlàvem fa poc amb uns companys, que no s’acaba d’entendre aquest límit temporal que fa que no es puguin renovar les ulleres abans, perquè una no es va canviant els vidres de les ulleres per gust. I fixeu-vos que parlo de vidres, perquè puc comprendre que la muntura siguin figues d’un altre paner, i aquí sí que hi influeix la moda i estètica del moment, però en els vidres en tot cas i hi intervenen les millores tecnològiques, que han d’afavorir la salut ocular i visual en aquest cas.
