No és cap sorpresa (no és pas la primera vegada) que defenso la feina que fan els nostres treballadors públics. Per a nosaltres són una eina essencial i bàsica per al bon funcionament de les nostres administracions, però també per al futur de tots i totes nosaltres.

No és pas la primera vegada que escric un article dedicat a una part dels nostres funcionaris. Cossos especials, mestres, treballadors públics en general… En definitiva, tots aquells que dediquen les seves hores a treballar pel bé de la nostra ciutadania i del nostre dia a dia.

Malauradament, però, per als nostres actuals governants (i per a la dreta en general), els treballadors públics no són vistos com una eina, sinó com una despesa que hauríem d’anar aprimant cada cop més. Des del PS pensem que és a conseqüència d’aquest pensament totalment errat que ens trobem en una situació com l’actual, on gairebé tots els cossos de la funció pública (especials i no) es troben en un moment en què veuen el seu poder adquisitiu minvat, malgrat un augment de feina constant. El problema no és només per a ells com a ciutadans, sinó que les seves eines de feina, sobretot pel que fa als cossos especials, no són tampoc les idònies.

 Els governs de Demòcrates per Andorra (els quatre darrers) han provocat que els nostres funcionaris es trobin en una situació deplorable, ja sigui personal i professional. Això sí, se’ls exigeix cada vegada més amb menys recursos i en ser una feina cada vegada menys atractiva, amb un interès particular per part de la mateixa dreta, per simplificar la tasca que fan i mirant de crear una animadversió dels ciutadans envers els nostres treballadors públics. No descobreixo res de nou.

I si us explico tot plegat, és per una raó molt simple, ja que l’actual situació amb tots els cossos enfadats és una conseqüència de la mala i ineficaç gestió, totalment voluntària, dels nostres treballadors públics. Un abandó que fa anys que dura i que malgrat que se’ls avisa que no fan res, per manca d’interès. Cal posar-s'hi de veritat – i no com estan fent ara– a treballar amb ells, amb consens, i mirar de trobar solucions que puguin afavorir ambdues parts. El que no podem permetre, ni permetrem des del PS i des del nostre grup parlamentari, és que les decisions siguin unilaterals, sense escoltar ningú.

Des del PS, i des del nostre grup parlamentari ens entristeix no només la situació actual, sinó la manca de compromís per part de l’Executiu per escoltar-los i arribar a una solució més enllà de la que volen imposar ells.

Nosaltres creiem en una altra manera de fer, creiem que és important escoltar tota la ciutadania, i en aquest cas aquells que ens fan la vida una mica més fàcil: professors i professores, policies, bombers, duaners, banders, membres de la funció pública andorrana. Tots aquells que ens ajuden malgrat que sembli que no hi són perquè fan la seva feina en silenci i de forma professional.

Des del PS, no deixarem d'insistir que si volem un Estat fort, independent i que funcioni, cal una funció pública que engresqui, que motivi i preparada, i això l'única manera que tenim que funcioni és a través de recursos econòmics i materials. Les conseqüències del no-respecte poden ser desastroses, i no ho dic per exagerar.

No serà potser –com passa sempre– fins que es mobilitzin i diguin fins aquí que Govern comenci a reaccionar. Fins llavors, des del PS seguirem treballant i insistint en unes millors condicions, com també ho fem al sector privat, per un Estat més fort i protegit. Principal treball de la funció pública.