Dijous vam debatre al Consell General l’aprovació d’un projecte de llei que fa temps hauria d’haver estat realitat, però que només ha tractat un instrument: el registre d’entitats religioses. Aquest text que regula una eina, la qual vam aprovar des del nostre Grup Parlamentari per ser un pas endavant, és un treball a mitges. Després de 30 anys esperàvem comptar amb una llei que desenvolupés el mandat constitucional del Capítol III. Dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques, en concret el que recull l’article 11. Una llei més àmplia que emmarqués la llibertat religiosa, ja que el registre és només un instrument jurídic que emana d’una llei de llibertat religiosa i està al seu servei. 

La Constitució garanteix a l’Església catòlica l’exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l’Estat d’acord amb la tradició andorrana, però res diu d’altres confessions ni de les relacions de cooperació que l’Estat hi pot mantenir. Per això, volíem establir que el Govern pogués signar acords o convenis de cooperació amb les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites en el Registre que pel seu àmbit i nombre de creients hagin assolit un arrelament manifest a Andorra. Acords, bàsics i necessaris per garantir una convivència pacífica i respectuosa, s’haurien d’aprovar per llei al Consell General. També vam proposar la creació d’una Comissió Consultiva de Llibertat Religiosa adscrita al ministeri de Justícia composta de forma paritària per representants de Govern, de les esglésies, confessions o comunitats religioses amb un arrelament manifest, i per experts en les matèries relacionades amb la llibertat religiosa. Volíem que es reconegués per llei que cap confessió religiosa tingui caràcter estatal, però no serà possible perquè la majoria no ens ha acceptat cap proposta de les mencionades.

El registre, en canvi, sí que comptarà amb aportacions socialdemòcrates que permeten millorar el seu funcionament com la creació d’un arxiu on es conservarà un expedient per a cada una de les entitats inscrites amb tots els documents produïts per les entitats per a realitzar la inscripció; l’obligació de les entitats inscrites a mantenir actualitzades les seves dades registrals; la publicitat del Registre tal com es preveu per a altres registres i l’accés al qual s'ajustarà, en tot cas, als requisits establerts en matèria de protecció de dades de caràcter personal; i la gestió electrònica dels procediments administratius reglats i la conservació de la documentació conforme el Decret del 4 de novembre del 2015 de creació del Pla director de preservació dels objectes digitals del Govern d’Andorra i el Decret del 13 de juny del 2018 d’aprovació de la Política de gestió del document electrònic del Govern.

Pel que fa als drets de les persones refugiades i la modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d’immigració, no ens ha agradat que aquesta formés part del projecte de llei qualificada del registre d’entitats religioses, ja que es barregen aspectes que requereixen legislacions úniques i pròpies. El Govern, de nou, no s’ha anticipat a l’esgotament dels terminis i per això des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata instem a què elabori i aprovi una llei d’asil, pendent des de març del 2018. L’arribada i acollida dels refugiats ucraïnesos hauria d’haver servit per materialitzar un text normatiu paral·lelament al Decret pel qual s’establia el procediment per a l’acollida i el sojorn de les persones desplaçades a causa de la situació humanitària a Ucraïna. Però no es va fer. Si el dret d’asil és un dret humà fonamental que Andorra reconeix i del qual se’n desprenen implicacions i conseqüències d’un abast molt important potser que ens hi posem d’una vegada a legislar-ho.