L’abril del 1932, en Charles Romeu, veguer de França a Andorra respon al seu delegat permanent en relació amb el senyor Weilenmann i un informe ministerial que ha rebut en còpia sobre la seva nova intervenció per obtenir una emissió de segells postals especials per a les valls d’Andorra.
Romeu comenta que ja coneixen des de fa temps el Sr. Weilenmann, que persisteix a no voler adonar-se de l’estatus polític d’Andorra i segueix amb tenacitat el seu projecte d’immiscir-se a l’Administració del país. El veguer li suggereix de rellegir els cinc informes que va escriure l’any 1928.
Pel que sembla ha obtingut un “poder” que l’autoritza a emetre, en nom del Consell General, una sèrie de segells postals de sis valors diferents que varien de 0,40 ct a 5 pessetes. Seria com a mandatari i no com a concessionari que Weilenmann figuraria en l’organització projectada.
El veguer francès es demana en primer lloc si als termes de dit “poder” els beneficis de l’esmentada emissió seran destinats a subvencionar les escoles. Segueix les seves preguntes sobre si la venda de segells durarà sis dies; si les administracions de correus de França i Espanya hauran de presentar oficialment aquests segells a la Unió postal de Berna; i si el senyor Weilenmann, en representació del Consell General, podrà comparèixer prop de les autoritats, ministres i Governs qualssevol per assegurar l’execució de la Convenció intervinguda. Romeu segueix dient que sense parar-se a tractar en detall aquestes clàusules que li sembla que ho tenen tot per ser vagues i inversemblants, cal fer observar que l’economia general del projecte no podria ser presa seriosament en consideració, ja que vulnera greument els drets indiscutibles d’Andorra, que no tenint personalitat pròpia no pot des del punt de vista internacional sobretot, tractar amb qualsevol govern si no és per intermediari de França.
En tractar aquesta qüestió, sense que ho sabessin, amb una personalitat estrangera mal definida, el Consell General ha comès, al seu entendre, no una imprudència, sinó una incorrecció i una falta.
La impressió que ha tret el veguer després del seu recent viatge al país, és que vist que tenen cada vegada més mancances han de fer front a la situació i han d’acceptar els diners siguin quins siguin els seus orígens.
Charles Romeu convé que s’hauria de fer saber a Weilenmann que no han rebut cap comunicació del Consell General sobre la qüestió que li interessa i per tant que és inexistent per al copríncep francès. Almenys que no sembli preferible demanar directament al Consell General de donar-los explicacions sobre el procediment que no ha dubtat a seguir en la circumstància i sobre els motius pels quals, fora d’ells, encarregant a un particular de nacionalitat estrangera d’exercir els drets reservats a l’autoritat de cosobirania francesa.