Té la mà trencada, en això de seduir els joves perquè llegeixin: Meritxell Bellmunt porta un parell d’anys fent-ho al col·legi Janer i ara dirigirà un club de lectura jove a la Biblioteca Sant Agustí

Clubs de lectura n’hi ha molts. Amb joves era arriscat?
Però en realitat ens vam trobar amb prou participants. De fet, hem hagut de partir el grup en dos, per una qüestió d’edats, perquè n’hi havia de dotze anys fins a setze. 

‘Pas mal’, doncs. A vostè la va embarcar la Laura Casanovas. 
Sí, sí, a la biblioteca Sant Agustí buscaven algú i ella va suggerir el meu nom, perquè ja fa tres anys que estic fent una activitat similar al col·legi Janer, on soc professora de català. Enguany, amb una altra docent, la Nina Carbonell. 

Tres anys.
Formem part del jurat del premi Protagonista Jove de literatura, que és com el Carlemany que s’atorga a Andorra, que el decideixen els adolescents. Els fa gràcia. Al Carlemany només pots participar quan li toca a l’escola. 

Els veig engrescats. 
Sí, sí, vam començar fa tres anys amb un club de lectura i, la veritat, té èxit. Enguany, de fet, estem desbordades: tenim 25 al primer cicle i 25 més del segon cicle, hem hagut de fer dos grups. I mireu que ho fem en hores de pati! Però anem quedant i ja veieu.

Ho tenen ben rodat. 
Sí, sí, ha anat creixent. Com que el premi Protagonista Jove també va per cicles, hi ha lectures de diferents nivells. Normalment fem tres trobades per cada llibre: a l’inici, per començar a explorar-lo, i després els anem acompanyant. Ells mateixos et demanen de quedar, perquè tenen ganes de comentar el que llegeixen. 

Els títols...
Són els finalistes del premi de literatura juvenil. 

Com a jurats són contundents. 
I tant! Són molt sincers. 

Un any, un dels jurats del Carlemany em va dir “No et pensis que aquí hi hagi cap Tolkien”.
L’any passat hi havia una novel·la que tenia un aire al Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, i vaig pensar que era bona idea fer-los llegir l’original. En acabar van dir que el nou n’era una còpia barata! 

Déu n’hi do. 
Els menystenim, però tenen molt criteri. A banda, puntualitzo que els més interessats en la lectura no tenen perquè ser necessàriament els millors alumnes. N’hi ha que acadèmicament no destaquen, i en canvi aquí troben el seu espai. Alguns sorprenen molt. 

Això que els joves no llegeixen...        

Doncs igual que els adults. És a dir, llegeixen o no igual que els adults llegeixen o no. És cert que tenen molta oferta d’oci, molta pantalla, molt audiovisual, però a molts els agrada llegir, i molt. 

Reconforta. 
Fa dos anys vam implantar mitja hora de lectura setmanal a l’escola: que triessin qualsevol cosa que els agradés, ni que fos una revista o un diari, en la llengua que volguessin. Quan vam fer una enquesta per saber què els havia semblat, quasi el noranta per cent va respondre el qüestionari dient que estaven encantats. 

Bravo per ells (i per vostès).
Més encara, molts preguntaven que per què no ampliar-ho a una hora. Fins i tot els que es confessaven no lectors.

Aleshores aquesta preocupació que a vegades tenim?
És preocupant que estigui baixant la comprensió lectora, en general, i això sí que ho he notat moltíssim. Ara bé, no crec que la solució sigui baixar el nivell de les lectures que s’hi ofereixen. Com pot ser que a quart d’ESO no es pugui ja llegir Pere Calders!? O Iñaki Rubio?! Els contes, que són divertits. 

Absurditats de la burocràcia.
Jo defenso que se’ls han d’oferir llibres de qualitat. Sempre. També insisteixo que hem d’oferir textos de qualitat i que, perquè els aprofitin, se’ls ha d’acompanyar en la lectura. Si anem rebaixant el nivell, després ens queixem. 

Aquí, a la Seu, per cert, què llegiran?
Bons llibres. Hi ha bons llibres per a adults i bons llibres juvenils. S’han de buscar, perquè no tot s’hi val. Hem començat amb el primer llibre, Ghost, de moment per a tots iguals, i després dividirem per edats. Aquest primer és de Jason Reynolds, que va guanyar el Protagonista Jove l’any passat. És un noi americà que escriu molt bé. És un llibre que amb dotze anys poden seguir i els de setze, treure’n molt de suc.