Professora de cal·ligrafia japonesa i propietària d’una botiga d’art nipona. Aquesta tarda (19.30 h), ofereix un taller de ‘shodo’ al Centre d’Art d’Escaldes.
Primer de tot, quan va començar a estudiar l’alfabet japonès?
Vaig iniciar els meus estudis de shodo fa uns 10 anys. La meva professora de japonès em va regalar un kit de cal·ligrafia, que és bàsicament com un estoig però en forma de caixes de fusta per posar a la sobretaula. A partir d’allà, és quan vaig enganxar-me a l’escriptura nipona i fer ús d’aquesta tècnica mil·lenària.
Requereix molt de temps aprendre a dominar aquest art?
Per descomptat. De fet, per arribar a adquirir el virtuosisme cal una pràctica constant! Al Japó es comença a ensenyar el shodo des que els nens són petits a l’escola. És semblant a la lletra occidental; la seva cal·ligrafia es pot fer més rodona, o també fent ús de la lletra lligada. Amb el japonès passa igual, si es vol aprendre en profunditat, s’ha d’assajar durant tota la vida!
Què és el que més li va cridar l’atenció del ‘shodo’?
Estudiava japonès, i la seva cal·ligrafia està intrínsecament lligada a la simbologia de l’escriptura, el kanji. Vaig aprendre l’idioma a l’escola oficial de japonès de Barcelona, i a més també vaig viure durant un temps al Japó.
Quines eines s’utilitzen per escriure aquesta cal·ligrafia?
Podríem dir que els instruments més bàsics són: en primer lloc, el pinzell de bambú, la tinta (que s’emmagatzema en un tinter) i el paper, que és d’arròs. No obstant això, al shodo també es fa servir tota una sèrie de materials com ara un bol d’aigua, una cullera per remullar l’aigua amb la tinta, un tac de tinta dur i fins i tot, una pedra per desfer la traça de tinta. Cal afegir que s’empra un petjapapers (bunchin en japonès) i una petita estoreta per evitar que el paper llisqui i la tinta taqui la superfície.
Què és el que ensenyarà avui al taller de ‘shodo’?
Es tracta d’una petita introducció a l’escriptura japonesa. De fet, els participants podran escollir entre escriure el seu nom a l’alfabet per a les paraules estrangeres (el que s’anomena katakana) o bé triar entre una sèrie de kanjis que jo hauré preparat per a ells, per poder així desenvolupar-los! Els explicaré els inicis de la tradició del shodo, i quant a la part pràctica, la podran gestar en un alfabet senzill o bé a través d’una simbologia, el que resta més elaborat.
Una tradició immemorial.
El shodo és gairebé tan antic com la tinta. Es pot dir, fins i tot, que és igual d’antic que la pròpia comunicació escrita! A més, degut a la simbologia tan variada que presenta el kanji, també es considera un estil pictòric. Els seus símbols no només són elaborats, sinó que també aporten el seu propi significat. D’igual forma, el shodo també està molt vinculat al món de la meditació. És un procés que implica un aprenentatge i que alhora es desaprèn i que després s’aplica! Resulta interessant perquè el dibuix del traç diu molt sobre la personalitat del seu escriptor. És un art que s’ha de deixar fluir.
Existeixen avui dia molts experts en aquesta matèria?
De fet, existeixen diferents graus de cal·ligrafia que es classifiquen en funció del nivell de virtuosisme. Sí, hi ha molts mestres al Japó que dominen el seu art. Pensa que la cal·ligrafia la fa servir tothom, i com que conté un punt artístic propi de la mateixa, sempre hi ha persones que dediquen tota la seva vida en el seu domini!
És comú veure per tot el Japó exposicions i tallers de ‘shodo’?
I tant! De fet, els japonesos porten a terme unes actuacions impressionants fent servir un paper de grans mides, fins i tot amb llençols, i organitzen diferents concursos d’escriptura. Hi ha clarament una gran cultura del shodo i del pinzell al país nipó. Es considera un mitjà artístic en tots els seus vessants.
Per quin nom es coneixen els caràcters nipons?
Normalment s’escriu el kanji, que deriva de l’alfabet xinès i és molt semblant. A tall de curiositat, en xinès l’escriptura s’anomena hanji. Principalment, el japonès presenta dues pronunciacions, però un sol dibuix pot contenir una o fins a quinze fonètiques diferents!
Finalment, ha pogut visitar al Japó algun temple que l’hagi fascinat?
Els que més em van impressionar van ser els temples sintoistes. El més important és el Santuari d’Ise, un lloc sagrat.
