Disseny estratègic de marques.  A això es dedica Irene Clua, dissenyadora. Un servei, puntualitza, que no sols és útil per a grans empreses. Al cap i a la fi, cadascun de nosaltres és una marca

Brànding?
Jo soc dissenyadora d’origen, vaig treballar molts anys en publicitat i a poc a poc em vaig anar especialitzant en el disseny de marca, en la part d’identitat visual. És el que la major part de la gent entén com el logo, però hi ha molt més. Així que vaig obrir el meu estudi fa tres anys i ajudo els clients a reflectir allò que els fa únics d’una manera estratègica, visual. 

Entesos. 
L’objectiu és fer-los més capaços d’atreure la gent que està desitjant que   aquesta empresa pot ajudar a fer alguna cosa. És a dir, el brànding connecta les empreses, les entitats, amb les persones, a través d’un llenguatge, visual i verbal, d’una estratègia amb moltes eines diferents. Jo els ajudo a tenir una imatge coherent, perdurable. 

“Gent que està desitjant que aquesta empresa faci alguna cosa per ells”. 
Tenim aquesta idea que les empreses són ens que sempre ens estan intentant vendre coses, oi? Al final, les empreses són també persones, hi ha persones al darrere, que tenen una idea, una passió, una voluntat, creativitat... i volen lliurar això al món. A tu et pot inspirar o no. 

Tinc un petit negoci, una botigueta de regals: això del brànding no deu anar pas amb mi, oi?
I ara! Molta gent s’ho pensa, però el brànding és escalable, jo treballo per a molts petits emprenedors que justament el que necessiten és posar el focus en allò que els fa diferents, tenir una imatge que reflecteixi el que fan, que els faci destacar com a professionals. 

Ah!
És una frase que està molt vista, però és molt útil, només hi ha una oportunitat per causar una primera bona impressió. Aleshores, és molt important començar bé. Cal un logo, una imatge que et posicioni molt bé com a professional, no com una persona que comença al despatx de casa seva de qualsevol manera. 

...?
Has de transmetre quina és la teva missió, quins són els teus valors, a qui t’adreces, que ho has de tenir molt clar.  Sovint la gent que comença no es planteja aquestes preguntes. A qui volen arribar? A tothom? Això no és possible. La meva àvia no és el teu públic, per posar un exemple. Tinguis el producte o servei que tinguis, t’has de fixar com el vens, com connectes amb les persones. 

Tots a la vida anem fent marca, oi? Jo com a periodista, vostè...
Sí, sí, és així. De fet, tots som marques personals. Al final, una marca és una percepció, conscient o inconscient, i allò que jo ajudo a treballar és quina és la percepció que tu estàs oferint, tot i que és subjectiu i finalment cadascú en tindrà la seva, però intenta transmetre allò que vols. Això és una marca. 

El ‘logo’ és l’element més important en la imatge de l’empresa?
No. Ha d’estar ben fet, complir la seva missió, és l’element més identitari, sí, però hi ha moltes coses més. 

Principals errors de les firmes en la seva imatge?
Bàsicament, aquest de donar-li massa importància al logo. No és que no en tingui, però amb un logo només no ho pots transmetre tot, has de tenir un bon missatge. Un altre és no conèixer bé el teu client. Són dos errors molt comuns. No posar-te a la pell de qui estàs parlant, entendre què vol. 

Els bàsics, diu. 
Sí, com emmirallar-se massa en la competència i no desenvolupar el teu propi llenguatge, això fa impossible destacar. 

Vostè ja té tot això guanyat. 
No us penseu, tots cometem errors. Per exemple, la manca de coherència en xarxes socials, soc un desastre. És una inversió de temps tan gran, per al rèdit que m’aporta... 

Les xarxes comencen a avorrir. 
Sí, ja estem tots avorrits. Entres en aquesta roda de l’algoritme, de postejar contínuament... Consumeix molts recursos, no sols de diners, sinó d’energia. Fer tanta cosa a Instagram i molt rebuscada... si potser el teu client ni tan sols està allà.