Cita dijous al vespre a l’Auditori Nacional: Ensemble Umberto Giordano, per fer un tast de la millor música italiana. Són el primer plat d’un menú de la riquíssima cultura d’aquell país que anirà arribant a la nostra taula. Ho explica Alberto Rossi, cònsol honorari d'Itàlia a Andorra des del 2010

Tenim ‘mono’ de concert!
Sí? Que bé perquè nosaltres també. 

Doncs expliqui’ns què ens espera. 
Aquest concert és una proposta de l’ambaixador d’Itàlia per a Espanya i Andorra, Riccardo Guariglia. L’Institut Italià de Cultura i el consolat honorari, que organitzen amb suport del Govern i el Comú d’Andorra la Vella, vam buscar un grup que fos de primera línia, l’Ensemble Umberto Giordano, i amb la música que ens agrada sentir aquí, sobretot àries d’òpera. 

Ho té constatat?
Sí, per esdeveniments anteriors, ho hem vist quan hem organitzat altres nits italianes. Les àries i la música popular italiana sempre han tingut un gran èxit, gran acceptació. Sé que hi ha molts amants d’aquesta música. Sentirem àries de Cavalleria Rusticana, de Verdi, de Puccini, concretament Nessum Dorma. És una formació amb tres veus i instruments i el repertori s’hi ha adaptat. 

Als aficionats ja els té ‘comprats’. Animi a qui els fa ‘por’ l’òpera. 
A qui li fa por alguna cosa que no coneix se li ha de dir que la millor manera de perdre la por és atansar-s’hi. L’òpera és una expressió popular, neix del sentiment d’un poble, i la música d’òpera ho reflecteix: la tragèdia, el sentiment romàntic... les emocions, profundes i arrelades. Que vingui tothom que pugui perquè, a banda, és gratuït. Només cal registrar-se, a www.cultura.ad.   

Sona fantàstic. Commemorem res?
No, el dia d’Itàlia és el 2 de juny. La voluntat de l’ambaixador i nostra és organitzar recurrentment concerts o esdeveniments artístics i culturals, per mantenir la relació tan bona entre Andorra i Itàlia. 

La cultura italiana està prou representada a Andorra? És prou present?
El consum de cultura italiana és constant però a títol individual: hi viatgen, escolten música italiana... Volem que sigui un consum col·lectiu i que es faci de manera sistemàtica. No és fàcil, perquè Andorra no està en els grans circuits internacionals. 

És clar. 
Fem mans i mànigues per portar artistes que passen per Madrid, Barcelona o Tolosa. En aquest cas, l’ensemble ve directament des d’Itàlia i torna a Itàlia. 

Diu que tenen altres coses al cap ja.
Al novembre, si podem, farem una jornada gastronòmica. 

Nyam, nyam... ja salivem!
Portarem xefs i una cuina italiana regional que és molt rica, molt diversa i molt poc coneguda fora d’alguns plats emblemàtics. És per salivar, ja ho crec. 

Quan parla de difondre la cultura italiana, què ens diu de la llengua?
Hi ha molt d’interès, però és cert que hi ha molt poca oferta. Al consolat constantment els ciutadans em demanen per classes d’italià, així que intentarem, a través de l’Institut Italià, buscar algú amb titulació que comenci a oferir unes classes més sistemàtiques. 

Vostè és cònsol honorari...
El setembre del 2010 vaig ser proposat pel president de la República Italiana. A l’octubre vaig rebre l’exequàtur del Govern  d’Andorra per exercir. Un cònsol honorari és un diplomàtic i una de les seves missions és facilitar un apropament cultural, històric, social, entre els dos països. 

És una comunitat gran al país?
Tenim unes 650 persones inscrites al consolat com a residents permanents. Una part té doble nacionalitat: argentins, uruguaians, brasilers...

Un perfil particular?
Hi ha cada cop més gent que ve a instal·lar la seva empresa, que treballen a escala internacional i veuen Andorra com una plataforma ideal per operar. 

Deixi’ns tafanejar una mica: vostè passava per aquí i...
Vaig arribar el desembre del 2003 per treballar per a una entitat financera. Després, amb el temps, vaig iniciar els meus negocis personals perquè volia ser emprenedor independent. 

I s’hi va quedar.
Em sentia molt a gust al país i m’hi vaig casar, així que...