El corall, valorat des de l’Antiguitat, i per això explotat massivament ara està en perill. Al material preciós ha dedicat Laia Turu el seu TFG. Per als curiosos, està desenvolupat en una web
Benvinguda al club laboral.
No hauria pensat mai que acabaria tirant cap al món de l’arqueologia i els materials. He fet Ciències de l’Antiguitat, que és una barreja entre filologia clàssica, arqueologia i història, i el vessant arqueològic m’ha acabat cridant molt l’atenció.
Amb un pare geòleg, furgar a la terra ho portes als gens.
Deu ser això, deu ser això. Moltes coses les he acabat preguntant a ell, que m’ha ajudat amb temes de datacions, prospeccions... Una disciplina i l’altra acaben relacionades: totes dues aborden la història de la Terra, oi?
Per què el corall?
Em feia combinar moltes disciplines: la història, la biologia, la geologia... M’ha semblat molt interessant perquè és un material molt apreciat en totes les cultures, apareix ja al Paleolític, i s’utilitza fins a pràcticament avui en dia, i el més utilitzat és el corall vermell del Mediterrani. A partir del bronze final, amb els micènics i minoics, es comença l’explotació intensiva, allà cap a finals del segle VI aC.
Fascinant.
Treballar el corall em permetia abastar moltes cultures: les rutes de comercialització van cap a Sri Lanka i la Xina, també fins a l’Àfrica. Per això podia fer una ruta a través de diferents cultures, els seus usos i costums...
Un material globalitzador?
Un material de luxe a l’Antiguitat, molt apreciat. Per posar un exemple actual, seria com les mines que hi ha a Àfrica d’on surten els minerals necessaris per als mòbils. Tot i que el seu ús se centrava a elaborar amulets, o com a remei natural. Plini ja explica que als homes de l’Índia els tornava bojos i en transportaven quantitats enormes. Des del segle III aC fins al segle V dC se n’hi troben restes, a l’Índia.
Aquesta explotació massiva ara ens porta de corcoll: els coralls estan en perill.
Aquest ús del corall del Mediterrani comença a l’Antiguitat, sí, però continua a l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, i ha posat molt en perill, efectivament, les colònies de corall vermell. Ara es fan diversos projectes de repoblament, recuperació i regulació de l’explotació. Igual que succeeix amb el del Carib, que també s’ha de recuperar i protegir després d’una explotació desmesurada al llarg dels segles.
Per què ha fascinat tant? No deixa de ser una coseta vermella.
Té un color molt viu, com la sang, molt cridaner, que no es troba normalment en la natura. A banda, és restent però a l’hora és fàcil de treballar, de polir. Això ha fet que destaqui particularment el del Mediterrani entre totes les espècies que hi ha al món. Entre les diferents cultures es va anar associant a una gemma, a un producte de luxe, també per ser un material escàs.
Per fer amulets, deies.
Sí, sí, tot sovint. A l’Índia, per exemple, associen el color al planeta Mart i a una divinitat, Mangala, que amb aquest color i propietats associades consideren que pot manipular energies i pot protegir. A Roma, a Grècia i a Egipte, més o menys pensaven igual.
Al Paleolític, com s’ho feien per accedir-hi? Deu caldre certa tecnologia per extreure’l.
Ha estat molt poc investigat i si n’hi ha pocs que parlin de l’època clàssica, encara n’hi ha menys que ho facin del Paleolític, si més no que jo hagi trobat. No sé com ho podien obtenir exactament, però en aquestes cronologies potser simplement agafaven les restes que apareixien a les costes i platges. És una raresa, de totes maneres, trobar corall al Paleolític, està poc documentat. La pesca especialitzada apareix als segles VI i V aC. Ho sabem perquè s’ha trobat les restes d’un naufragi a prop de Marsella amb els materials necessaris per a la pesca de corall.
De l’antiguitat, el públic general en som molts desconeixedors, oi?
Sí, sí. A banda, tot sovint la imatge està molt condicionada erròniament per Hollywood, per Disney...
I ara, amb el títol sota el braç, què?
Doncs sincerament no ho tinc assimilat... i una carrera amb la Covid pel mig. Ara, màster, i un pèl de vertigen.