Georgy Soldatov (o Jordi Soldàtov, que és com signa el llibre) presenta llibre de narracions infantils. Una iniciativa solidària, a benefici d’Autea, que arriba després de tretze anys vivint a Andorra
Un rus que va recalar a Andorra...
Vaig arribar a Andorra per primera vegada fa tretze anys. En aquella època feia un viatge de Rússia a Portugal. Era un viatge molt interessant i vaig decidir passar per Andorra. Tenia previst estar-me poques hores en aquest país, però al final m’hi vaig quedar una setmana i després em va fer pena seguir la ruta, perquè el lloc m’agradava molt. Va ser un amor a primera vista.
La vida per aquí...
Els meus avantpassats llunyans vivien a la península Ibèrica: per això, potser, aquí sento les meves arrels. El clima d’aquí s’assembla al clima que tenim a Rússia, igual que la natura, i això possiblement influeix en el caràcter dels andorrans, que són persones interessants i íntegres, igual que els russos. Aquí mengeu sopes calentes i preneu te. Per desenvolupar aquest tema necessitaria unes quantes pàgines...
Doncs anem al gra: presenta ‘Contes per a grans i petits’.
Aquest llibre és un projecte purament benèfic. Destinaré tots el guanys de les ventes a Autea. Serà la meva petita aportació a la infància. He dedicat aquest llibre a la meva àvia i a tots els avis, que ens porten de petits a mons màgics. Els pares treballen i tornen a casa cansats i són els avis qui expliquen als nens contes i rondalles per anar a dormir o bé els llegeixen llibres. Per descomptat, aquest llibre ha nascut gràcies a tot el nostre equip: al suport incondicional de la meva esposa, a la feina de l’excel·lent traductora Nina Avrova Raaben, a la màgia de la il·lustradora Lisa-Vera Matamala, a tota la plantilla de l’editorial Nuria, encapçalada per Toni Cornella i Òscar Llauradó. També hi han jugat un paper importantíssim els meus ajudants principals, Irina Khavaeva i Roman Galias. Vam rebre suport del Govern i, en particular, de l’Ester Fenoll i Gemma Roca Bertran.
Primera incursió en la narrativa infantil?
Vaig començar a explicar contes per portar a dormir els meus fills; en tinc tres, i el més gran ara ja té 16 anys. Just quan només en tenia quatre, cada nit em venia al cap una història nova i una mica més tard la meva dona em va exigir apuntar-les.
Vostè ve del cine.
Si parlem de la meva carrera cinematogràfica, llavors es pot dir que un parell d’aquestes històries es van convertir en curtmetratges educatius, però la majoria encara espera que es realitzin a la pantalla en el futur. Trobar recursos per a les pel·lícules infantils bondadoses resulta bastant complicat. Així que ho faig més aviat per passar-m’ho bé.
‘Roskosmos’, per a l’Agència Espacial Federal Russa: filmar a l’espai.
Es va rodar Visov (El repte). Nosaltres proporcionàvem els equips tècnics i solucionàvem els problemes de rodatge, perquè com pot entendre, era la primera vegada que es filmava una pel·lícula de ficció a l’espai, i calia preveure moles coses, tot i practicar a la Terra. Vaig assistir a l’enlairament del coet al cosmòdrom de Baikonur. Era un projecte enorme i impressionant. Durant l’enlairament també vam poder testar el robot per a les filmacions en condicions especialment dures i perilloses.
Caram!
També hem creat una aplicació per a iPhone que encara es pot aconseguir a Apple Store. Es diu Cath –wath camera control. El nostre equip va desenvolupar aquesta aplicació expressament per poder gravar anuncis de propaganda amb un iPhone. Expressament per a Apple vam filmar amb aquesta aplicació un vídeo de cinc hores al museu Hermitage de Sant Petersburg, en una única filmació i en un sol pla. Aquest treball va formar part de la llista de nominacions del festival de Cannes.
Un altre projecte: Blast Zone.
El projecte All full blast havia quedat sense fer per motius polítics i queda guardat per al futur. La idea del projecte consistia a combinar uns curtmetratges filmats per directors de diferents països que havien conegut de primera mà el problema del terrorisme. Ja veuen que a part dels contes escric altres històries. En tinc unes quantes sobre equips de rescat: durant molts anys en vaig formar part i això també va marcar la meva percepció del món.