Iniciativa transversal que es diu ara, la de Masha Terrovere en favor de l’art, especialment el dels més joves: el seu projecte empresarial, D’art, suma galeria, escola i botiga especialitzada

Espai polivalent que se’n diu. 
Sí, tinc galeria, una escola de pintura i dibuix i una botiga de material de belles arts. Abans havia treballat en un espai similar i a l’hora d’instal·lar-me pel meu compte vaig pensar que és interessant. Una cosa complementa l’altra i crec que la gent pot gaudir de la pintura i crear en un mateix lloc. 

Bona pensada.
També volia posar un granet de sorra a la cultura del país. 

Molta gent a Andorra a qui agrada pintar i dibuixar? Aficionats?
Sí, sí, Déu n’hi do. Quan vaig entrar en el sector no m’ho esperava, que hi hagués tanta gent a Andorra que pintés. No sabia que hi havia tanta afició. 

Vol donar una opció als artistes emergents de mostrar el seu treball.
Exactament, als artistes joves. Per exemple, treballo ja des de fa temps amb l’Arnau Sánchez. Ja ho feia des de l’altra empresa i continuo des de la meva galeria. 

L’Arnau, més que valor emergent, va a tota vela. 
Sí, sí, és un jove molt aplicat, molt treballador. També he treballat amb l’Ona Saumell, una altra creadora jove del país, i amb un jovenet de família ucraïnesa traslladat al Principat, Vitaly Leshukov Soldatov.

Als artistes els costa mostrar l’obra i la gent és reticent a entrar a les galeries. S’ho troba? 
És molt important, per això, fer inauguracions on l’artista estigui present. Aleshores convides la gent i, encara que no coneguin molt bé la galeria, o l’artista, és més fàcil que vinguin. 

Detecta molt de talent?
Hi ha de tot, és clar. Però jo tinc el meu punt de vista i detecto de seguida qui té o no habilitats i capacitats, obres que valen la pena. 

Vostè té formació en Belles Arts.  
Sí, jo soc d’origen rus, fa un parell de dècades que visc a Andorra. Vaig estudiar en una acadèmia de Belles Arts abans de venir aquí. Era una escola clàssica, de dibuix acadèmic. A  Andorra també vaig treballar en altres sectors, com l’hostaleria. 

Com veu l’àmbit artístic a Andorra, en aquest temps que porta al país? 
Com deia, hi ha molta afició a l’art, però falta per exemple que hi hagi un lloc que sigui un punt de trobada per als artistes. Entre ells estan molt separats, cadascú treballa de manera molt individual, no tenen un punt on trobar-se i compartir, intercanviar. 

I vostè es planteja...
Crear algun tipus d’associació, que no té perquè ser dedicada només als professionals, sinó que doni opció als aficionats a trobar-se i fer intercanvi d’experiències, aprendre els uns dels altres, també es donarien suport els uns als altres. Aquí mateix, al meu espai, seria un lloc, jo el proposo.  N’estaria encantada.

Alguna exposició prevista en breu i ja ens l’apuntem a l’agenda? 
Sí, doncs tornaré a mostrar obra de l’Arnau Sánchez, que no para de treballar. Ara mateix té una exposició a l’espai de La Xarranca, al Parc Central, a la sala L’Institucional. Quan l’acabi, el portaré aquí per mostrar els quadres més recents. Ara em vull centrar molt a promocionar l’Arnau, crec que és un creador que s’ho mereix. Té molt de talent i és molt treballador.