Deu anys i molt recórrer muntanyes després, Albert de Gràcia obre local i Meteopirineus catalans s’instal·la en ple carrer Major de la Seu, on és més que benvinguda aquesta saba nova

Abans que res: divendres guia una activitat pels barris de Poble Sec, Sant Antoni i Sant Pere.
Sí, a Meteopirineus ens contracten des dels Ajuntaments de cara a l’estiu per fer activitats infantils, i comencem amb aquesta, dissabte a la tarda. Una prova d’orientació, per a famílies, i un berenar. Després en farem més, a la Seu d’Urgell, a Peramola... a molts llocs. 

Conèixer l’entorn immediat, no cal agafar l’avió a llocs exòtics.
Tenim un Pirineu fantàstic, en paisatges i natures, i ens sembla que si no ens passem deu hores en avió cap a l’altra punta del món no veure alguna cosa maca. Jo que he tingut la sort de viatjar molt per les muntanyes d’arreu, tinc clar que el Pirineu és de primera categoria i no el tenim prou valorat. 

Algun racó preferit, per aquí?
Molt a prop de la Seu tenim la vall de Santa Magdalena, un lloc inhòspit quasi, poc freqüentat, molt desconegut. 

Per això està Meteopirineus. 
Exactament. I ara amb aquesta botiga, amb la idea que sigui punt de trobada per a la gent a qui li agrada el Pirineu. Que puguin comprar llibres, records, productes de proximitat, i a banda tenim la intenció de fer un munt d’activitats –xerrades, tallers, etcètera– vinculades a la muntanya i al Pirineu, per complementar les sortides que ja fem, de senderisme, d’interpretació de la natura...

Acaben d’obrir. 
Fa res, un parell de setmanes. 

Però porten ‘currant’ en això...
Meteopirineus ja té deu anys. L’estiu passat ja vaig obrir una mena de llibreria molt petitona, i aquest és el local definitiu. 

Hi havia un buit?
Sempre he treballat a través de la pantalla, de les xarxes socials, i jo mateix tenia la necessitat de tenir més contacte amb la gent. Les xarxes aporten immediatesa, però parlar amb la gent em dona molt més que penjar un vídeo i que aquí es quedi la relació. 

Al carrer Major, on tanta botiga abaixa la persiana, deu haver estat molt ben rebut. 
Crec que sí, que s’han de fer coses noves, que s’ha de moure l’activitat de la ciutat, de fer coses noves. Ara, esperem que la gent del territori hi cregui, perquè podem obrir i obrir coses noves, que si la gent no respon...

De moment?
A la gent li agrada el local, la filosofia del que volem fer. Estem molt agraïts als locals de la vora, que ens han rebut molt bé, han vingut a felicitar-nos. 

Com més serem, més riurem. 
Exactament. 

Hi ha qui diu que a la Seu no hi ha gaire activitat. Mare meva. 
Al contrari, es fa molta cosa, el que falta és la participació, perquè des de les institucions i des de la iniciativa privada es fan un munt de coses. Contínuament. Falta que la ciutadania s’hi impliqui, respongui. 

Per què deu ser?
No sé. Potser és que durant anys la cosa estava parada i es buscava l’oferta fora, a Andorra o la Cerdanya, i encara molta gent associa marxar d’aquí a passar-s’ho millor. 

Quin error. 
Sí, però també és repte per a nosaltres crear coses atractives perquè la gent s’hi quedi. 

També això afavorirà que la gent jove us quedeu, arreleu amb nous projectes. 
És una roda, com més gent hi ha i més pinya es fa, més iniciatives noves surten també i tens la sensació que tens gent al costat, és millor que sentir que estàs sol amb el teu projecte. Molt diferent a veure com la gent vàlida va marxant. Jo diria que els últims dos anys s’ha anat aturant aquesta tendència que la gent jove marxés. 

Ajuden, les institucions?
Sí, sí. Per part meva estic content. Cert que el ritme és lent, la burocràcia és complicada... no sols per als pagesos, per als autònoms també Déu n’hi do. Però sí que els tens al costat. 

Doncs molta sort i ‘al toro’. 
Veiem que de moment la gent dubta, a vegades miren des de la porta i no es decideixen. O no gosen seure a la terrassa... Potser la gent no és conscient ben bé que pot entrar a fer un esmorzar, o un vermut, una tapeta... tot amb producte del Pirineu.