Tuixent es prepara per viure, aquest cap de setmana, la 24a edició de la Festa de les Trementinaires. L’explica Lina Sevillano, directora del petit museu consagrat a aquestes dones emblemàtiques 

Tres dies consagrats a les trementinaires, de divendres a diumenge. 
Celebrem la 24a Festa de les trementinaires, sí, un homenatge a les dones de la vall que van exercir aquesta  activitat al segle XIX i fins ben entrat el segle XX. 

Comença amb una conferència d’Isidre Domenjó, ‘De l’oblit a la identitat’. 
De l’oblit al reconeixement, a posar en valor l’ofici i que potser no l’havia rebut prou. Es difon a  través del museu, també impulsant la recerca, i és un actiu identitari. 

S’han convertit en personatges emblemàtics del Pirineu. Però prou conegudes fora d’aquí?
Ens hem esforçat per difondre’l encara millor, hem aconseguit al llarg de 25 anys que està obert el museu -es van celebrar el 8 de desembre passat- hi hem treballat de valent, hem lluitat per posar en valor aquest ofici, però encara ens queda camí per recórrer. De totes maneres, cada vegada es coneix millor. 

Per a la vall és important. 
Oi tant! Dinamitza la vall, porta visitants, porta escolars... encara que costa una mica d’arribar fins aquí, però les trementinaires són un atractiu prou important perquè es faci l’esforç. També ve molta gent d’Andorra, sobretot en primavera i estiu. 

Recordem que el Thyssen-Andorra exposava una tela de Josep Masriera, ‘Figura en el bosc’: la  protagonista era una trementinaire. 
Sí, eren figures prou conegudes. També Picasso les va plasmar, com es veu al museu de Gósol, que tenim a prop. També a la fira de Sant Ponç, a Barcelona les coneixien com a dones de muntanya, o dones de les herbes... Però  la recerca científica que va dirigir l’antropòleg Joan Frigolé recull el nom de trementinaires, que és el que majoritàriament rebien. 

Tornem al programa festiu, més d’una trentena d’activitats.  
Sí, sí. Hi ha els itineraris botànics naturalistes que proposem cada any, perquè identificar i conèixer els usos de les plantes va molt lligat a les trementinaires. Enguany també recuperem un taller d’elaboració de mató. Oferim també un taller de saüc, per elaborar receptes culinàries o aprendre sobre les seves propietats cosmètiques, per exemple.

Ens hi apuntem!
També destacaria que ja fa anys que les cases on van viure les trementinaires estan identificades amb unes plaques. S’hi van posar a Ossera, Fórnols, Cornellana, a Tuixent, i enguany, a Adraén i Sant Pere. I farem un recorregut teatralitzat. També hi haurà un concert infantil,  una actuació del duet Magari i sopar popular. 

Un bon ventall, i no és tot. 
Ni de bon tros. També hi haurà degustacions gastronòmiques, el premi Trementinaire d’honor, el concurs Arts, dones i boscos, on participen alumnes de l’institut Joan Brudieu... El Pep Lizandra, que és un puntal de la festa, i la foguera de plantes aromàtiques i l’orquestrina Trama, que també ens són molt fidels. 

Molta gent passant pel poble. Millor no morir d’èxit?
No tenim infraestructura per acollir més gent, hem de reconèixer-ho. Som pobles petits. Per sort, la festa té molt bona acollida i tenim molts visitants, i molt agraïts, naturalment. No sabria dir quanta gent aplega, però amb cent persones en un acte ja n’hi ha prou per les nostres dimensions. 

Com a museu, sobreviure 25 anys i des d’un nucli tan petit i allunyat...
No és fàcil, però és una aposta de l’Ajuntament de Josà i Tuixent, mantinguda en el temps. Un esforç. També tenim la sort de tenir altres equipaments propers, que s’han anat creant al voltant, com el jardí de plantes aromàtiques i medicinals, o el centre de flora del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que ens ajuda molt.