Irene Palomo és codirectora, amb Marta Carrera, de ‘La violència de gènere a Catalunya. Una mirada multidisciplinària’, curs d’extensió universitària que organitza la Uned. Obert a tothom

Per què aquest curs?
Entenem que és molt important que a tots els territoris arribi la mateixa possibilitat de formar-se en la matèria, per entendre per què passa i com, en tant que part de la societat podem ajudar, podem evitar-ho. La idea és donar eines per detectar, prevenir, identificar aquestes violències. 

A qui va adreçat?
És específic en els continguts, sí, hi ha un contingut jurídic molt important, però no s’exigeix cap formació prèvia. Nosaltres, com apassionades del dret, entenem que el dret empodera, que conèixer els conceptes jurídics és important. Però el curs és multidisciplinari.

Ho diu el títol. 
Tenim dues psicòlogues, especialistes en salut, intervencions en polítiques públiques, sobre joves... Pensem que serà amè, amb molts exemples pràctics a banda de la part teòrica. 

Per a docents, professionals molt en contacte amb el jovent?
Per exemple. Dues sessions s’hi centren específicament. Però en general és un curs per sensibilitzar la societat en tots els àmbits. Estudiants de Dret i Psicologia, funcionaris, cossos de seguretat... Però després vam veure que moltes empreses i institucions tenen comissions d’igualtat. A banda, ens agradaria que vingués qui hi estigui interessat, qui en tingui ganes, els continguts seran accessibles. 

S’instal·len punts lila, etcètera, però està clar com actuar?
Personalment, penso que a les grans ciutats és més fàcil obtenir formació, mentre que en territoris com la comarca de l’Alt Urgell, per exemple, és més complicat, i potser algú no veu la necessitat del punt lila. Cal fer arribar la formació específica a tot arreu. 

Entesos. 
Per exemple, comenta Mònica Martínez Ramos, una de les psicòlogues que participarà, que sovint li arriben famílies a la consulta que no saben com actuar, no saben com moure’s. També vindrà la directora del SIE, Servei d’Intervenció Especialitzada de l’Alt Pirineu i Aran. 

Moure’s per les administracions...
Sí, abordarà com funciona el servei, però també entrarà en la casuística: potser no és el mateix tipus de violència contra les dones la que s’exerceix en l’àmbit rural que en la ciutat. A banda, no hi ha tants recursos per actuar-hi. 

Es dona una violència diferent al rural?
Bé, per exemple es viu diferent, estàs en un lloc xicotet i no vols que se sàpiga... 

Els casos ens assalten on menys ens ho esperem: mirin el vaixell aquell del CSIC...
O el de la dona francesa que s’està jutjant. Hi ha casos en tots els nivells socioeconòmics, en llocs on no t’ho esperaries. Després hi ha el problema que es consideri una conducta normalitzada, hi ha casos d’indefensió apresa, gent que no sap on adreçar-se... Pensem que la formació pot ser útil per a qualsevol. 

Trenta hores. 
En línia o presencials, que és important per a qui no pugui venir fins aquí. Passa sovint amb la gent d’Andorra, que estan interessats en un curs, però és difícil baixar contínuament. Podran accedir a les gravacions a posteriori. Serà dilluns i dijous a les tardes.