Divulgador, a banda d’empresari, Antoni Campins protagonitza demà el cartell de la setmana cultural de la Germandat de Sant Sebastià. Explicarà com es produeix sake al bell mig de l’Alt Pirineu

El 2015 es va posar a fer sake a Tuixent. No semblava evident. 
Bé, va ser un moment en què em vaig vendre l’altra empresa, dedicada a la fabricació i distribució d’estris de cuina imaginatius. M’hauria pogut jubilar, però no em venia de gust. 

I es va llançar a Seda Líquida.
Havia fet un llibre sobre sake el 2008, que va ser un èxit, i em va portar a conèixer la colònia japonesa espanyola i a viatjar al Japó. Ens van convidar. Així que mireu, com que tenia una casa a Tuixent i és un lloc amb molt bona aigua, etcètera, doncs endavant. 

Idea peregrina, en el bon sentit.
Jo tinc una dita: en aquesta vida, si no pots ser el millor, has de ser l’únic. Si m’hagués dedicat a fer cava, cervesa, vi, seria un més entre una multitud. Si fas alguna cosa realment singular, per poc bé que la facis, t’anirà bé. 

Pel que sembla, ho fa genial. 
No ho faig pas dolent, no. 

Però n’hi ha consumidors?
No n’hi ha hàbit, és clar, nosaltres ens hem destetat amb un porronet de vi al món mediterrani i a Europa, més aviat és cervesa o ale. Som gent de vi i a sobre vivim en un país on és tan bo i està tan bé de preu que és difícil entrar amb el sake. Ara bé, igual que la cuina japonesa ha triomfat, el sake és una beguda que quan es prova, un comprova que és tot el contrari del que pensava. Diran que és un chupito d’alcohol molt fort, i en absolut. Per això la meva empresa es diu precisament Seda Líquida, ja que el sake baixa per la gola acariciant-la. Té 14 o 15 graus d’alcohol però no es noten. 

No sé si això és del tot bo...
Té avantatges sobre el vi. Per bo que sigui, si el prens amb un plat que porti vinagre o llimona, s’espatlla totalment. El sake ha nascut per als àcids. 

Complicat saber amb què maridar-lo, què en diuen els gurmets?
Gens, es pot prendre amb tot. Igual que hi ha uns vins ideals per a l’aperitiu, per al peix o la carn o per a les postres, també hi ha diferents tipus de sake. N’hi ha un d’ideal per a unes tapes, un altre per a plats més suaus o subtils, que no cal que siguin japonesos, i hi ha sakes amb molt de cos que seran bons per a la caça, un estofat...

Amb tripa?
Per exemple. 

És una de les seves especialitats. N’ha escrit un llibre ben gruixut. 
I tant! De fet he escrit tres volums sobre tripa. Dos de publicats ja. Així que a casa, que tinc sake de moltes varietats perquè me’n regalen, sovint faig aquests maridatges. Queda igual de bé que un porronet o una cervesa. És una ximpleria  utilitzar-ne un de molt fi, com tampoc menjaries tripa amb un Vega Sicília. 

Costa que els consumidors ens atrevim a tastar-lo?
Sí, costa, costa. Com a empresa no tinc potencial per crear una tendència. A part, també soc el president de l’Institut Europeu del Sake, i tinc relació amb productors japonesos, entitats de diferents tipus relacionades, i trobem aquest problema, sí. Sense una promoció ben pensada i un govern que et doni suport, difícilment et podràs introduir. 

I no existeix aquest suport?
No, no, no tothom té la sort de ser italià, que sembla que amb els seus productes són els reis del mambo. En el cas del Japó, no tenim a penes el govern a darrere. Bé, ara s’han bellugat una mica i el sake s’ha designat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però ha costat...

De totes maneres, alguna escletxa van trobant. 
Fonamentalment, la del món gurmet. Demanar sake en determinat restaurant dona aquest toc de coneixedor, de gurmet. Una mica com va passar amb la colònia i els perfums.

...?
Abans les mares ens enviaven a comprar colònia a granel i sols importava que fes olor de net. A través de lligar el perfum amb determinada imatge, ara a les cases hi ha ampolletes de perfum de cinquanta euros. 

Doncs a veure si ens animem. 
Esperem que arribi el dia en què es comercialitzi amb normalitat en qualsevol supermercat. Però de moment... Mireu, es va posar a la venda en un súper molt conegut de la Seu i el van haver de llençar. És clar que també el van col·locar molt malament, entre la ratafia i la ginebra. Per què no presentar-lo al costat del sushi?