Dídac Tomàs Invernon se’n va a Montana. Li han atorgat la beca Fulbright per a docents de segona ensenyança. S’hi estarà cinc setmanes per absorbir coneixement i desenvolupar projecte propi

Ens fa com enveja, confessem.
És el programa Fulbright, pactat pel ministeri d’Educació i el departament d’Estat dels EUA. La idea és generar algun projecte que es pugui aplicar en alguna branca del nostre sistema educatiu i que contingui algun interès en la cultura americana i desenvolupar-ho en una unitat didàctica que s’ha de dur a terme el curs següent. 

El seu projecte, doncs?
Busco inspirar-me en els seus programes acadèmics de beques per a esportistes per implementar-lo aquí. Sobretot, per desenvolupar-lo a les branques d’esports d’FP [ell fa classe a Aixovall] per teixir sortides professionals en els esports d’elit. Ja es desenvolupa en altres nivells, però no a l’FP. 

L’objectiu...
Que els alumnes s’acabin interessant més per aquestes feines relacionades amb l’esport d’elit. El Govern també està interessat a orientar-los millor en aquesta línia i per això mirarem les alternatives que ofereixen als Estats Units. Es tracta que els alumnes d’FP vegin clarament les sortides. No sols com a esportista, sinó com a preparador de competidors d’elit. 

No queda després al calaix de les bones intencions, oi?
No, no, no. Una condició sine qua non de la beca és que el que hi treballaré s’implementi ja el curs següent. 

Tenim aquella idea que l’educació allà és la bomba. 
Tenen una infraestructura econòmica i acadèmica en la qual no ens podem emmirallar, però m’interessa veure quina és la manera que tenen ells d’enfocar-ho, la seva estructura. Després, fer uns tallers a les unitats didàctiques d’anglès, que és la matèria que imparteixo. Es tracta de fer els alumnes més participatius en el seu propi procés d’aprenentatge. 

En què consistirà l’estada?
Són quatre setmanes a la Universitat de Montana, on assistiré a tallers, xerrades, debats, etcètera, per fer immersió absoluta en cultura, economia, política americana, per veure quins són els seus valors, la singularitat de la seva cultura, el seu background, com resolen determinats problemes. També a nivell ideològic i el paper de la seva diplomàcia. 

Investigui què li troben a Trump. 
Bé, bé, no crec que en temes tan concrets hi puguem entrar, vaja. En política partidista no entraran, i menys amb les eleccions properes. Però si em poseu a mi a divagar sobre el tema, penso que és una societat multicultural, el fenomen aquest del melting pot, que no hi ha una cultura única, sinó una barreja de diferents cultures...

Una amalgama. 
Aleshores no hi ha un referent únic i amb les polítiques identitàries per les quals estan apostant, es pateix un revisionisme de la teva narrativa original i la deslegitimes. Això porta a una polarització absoluta entre els que no obeeixen aquestes polítiques identitàries i els que sí. No hi ha entremig. 

La cinquena setmana d’estada?
Farem uns viatges a Charleston i Washington D.C. 

Ens han ‘xivat’ que el seu interès i objectiu, en realitat, és la filosofia. 
Oi tant! La meva idea seria acabar ensenyant filosofia. A llarg termini. 

Ha estat una ‘maria’, però potser s’hi està recuperant l’interès?
Realment és el que espero, la qüestió és com es vertebrarà. Estic veient que s’aposta pel pensament crític, per tendències de filosofia analítica –anem a veure si això és una fal·làcia o no– la qual cosa està bé.  Però també haurien de ser capaços, els alumnes, d’analitzar quines són les falles d’un sistema. Cal recuperar l’esperit humanista.