“La Lluna es posa / ulleres de sol./ De nit l’enlluernen / els ulls d’un mussol”. Això és un poema? O és una galeta? L’hi hem de preguntar a Ramon Besora, que s’ha empescat aquesta singular capsa de dolços

Poesia i galetes, com es menja? 
M’havia imaginat que això es pogués publicar. Ja sabeu que visito escoles, en dos anys n’he visitat més de trenta, per difondre la poesia, i a vegades el que intento fer és estimular els infants amb coses una mica diferents, perquè la poesia va molt més enllà d’un recurs escolar.

Ja el coneixem, ja, és inventiu.
Se’m va acudir agafar les galetes Birba, que totes tenen formes diferents, i fer un llibret amb la forma de cada una de les galetes, i cada llibret era un poema. Com que Plató deia que la poesia és la llaminadura de l’ànima... Així que aquesta llaminadura és un llenguatge de comunicació essencial per als infants, perquè a més convida a la cançó, causa plaer, potencia la capacitat de meravellar-se.

Amb la dolçor de les paraules.
El que pretenc amb aquest assortiment poètic és enllaminar el lector mentre va descobrint els sabors que amaguen les paraules. 

Com se li va acudir?
Convido uns amics a berenar i cadascun havia de llegir un poema. Així que vaig pensar que cada galeta fos un poema en forma de llibret o desplegable. Llavors ho va veure Birba i en va fer una edició limitadíssima.

I no correm el risc ni d’agafar diabetis ni engreixar-nos? 
D’engreixar-nos de satisfacció.

Dels cent exemplars, no n’han quedat ni les engrunes.
Ja no en queda cap, no. És una producció lenta, s’ha de fer individualment perquè cadascun té un format diferent. Jo vaig anar retallant i una il·lustradora, la Sara Maciach, em va acabar d’ajudar. No ha pogut anar a totes les biblioteques, només a algunes. Per exemple, la biblioteca de la Seu d’Urgell en van tenir una. Però també he volgut que arribés a gent que es dedica a difondre la poesia als infants.

Hi ha alguna opció que se’n faci una altra edició? 
Això ho ha de decidir Birba. Potser, amb l’èxit que ha tingut. Seria fantàstic, és clar.

Els poemes ja els tenia o són específics? 
N’hi ha un parell de nous, la resta són poemes meus que ja tenia i que els vaig adequar.

Als nens els deu tenir encisats.
Quan vaig a una escola porto una maleta plena de sorpreses. Quan llegim poemes meus els hi dic: “Ara us explicaré un secret, no sé si els he escrit jo aquests poemes”.

...?!
Resulta que un dia a Peramola, al costat d’una font, hi ha un noguer i quan no hi ha ningú, jo vaig allà a recitar poemes i a llegir poemes. Un dia cau una nou i a dintre hi havia un poema meu. I vaig pensar, aquest noguer ara fa poemes.

Deuen flipar.
Intento sorprendre els infants, i no només això, sinó que el que pretenc és que escriguin els seus propis poemes. És una manera d’engrescar-los. 

Els infants sempre sorprenen amb les reaccions.
Una nena de 10 anys surt i em diu: “Ramon, això l’hi has posat tu”, quan vaig explicar allò de la nou. Però queden tan sorpresos que aprofito i els animo que escriguin, perquè primer el que fem també és jugar amb paraules i així és com arribem a la poesia.

Tant de bo els adults els seguíssim. 
Per això m’interessa molt, faig molts tallers destinats als mestres. M’interessa molt fer tallers per a mestres per sorollar-los una mica i que vegin que hem d’anar per un altre camí. Vull dir, que la poesia no és un recurs escolar, que també, però si l’infant no veu que és una expressió lliure i que realment és un gaudi per a ell, no el seduirem. 

‘Poesia tot l’any!’
És el títol del meu últim llibre. El vaig fer perquè els mestres em conviden a venir per Sant Jordi perquè treballen la poesia a classe. Aleshores,  jo sempre els pregunto: “i durant l’any què feu?”