Seleccionada per participar en la novena edició de la Hybrid Art Fair, a Madrid, Yolanda Sanmarcos s’hi presentarà amb un curiós artefacte: una arma que dispara paraules. També fereixen. I maten

Hybrid Art Fair. 
La conec des de fa temps, i té un caràcter informal que m’agrada molt, és transgressora. Sempre hi havia volgut participar, així que quan em van contactar em vaig posar ben nerviosa. I quan em van seleccionar, no vegis. 

Una proposta peculiar.
Sí, es fa en un hotel, on cada artista té una habitació. Un format molt interessant. Es farà el mes de març, del 6 al 9. A Madrid. És per a artistes emergents i de mitjà recorregut, diguem-ne. Diria que és una fira una mica esbojarrada, on pots desenvolupar el teu projecte. 

El seu consisteix en...
Jo vaig presentar un projecte que ja havia fet per a l’Andorra Crea, Shoot your words back, però adaptat a l’espai, a aquella habitació. L’obra és una arma que dispara paraules, així que el que hi faig és adaptar l’ambient com si estigués tot ple de trets. 

Una arma que dispara paraules?
Em va sorgir la inquietud, la pregunta, de des d’on la gent crea. Em vaig adonar que molta gent ho fa des d’un punt d’ego i foscor. Són les energies més creadores del món. 

Vaja.
Aleshores vaig engegar tot aquest projecte multimèdia, perquè hi ha vídeo, pintura, instal·lació, i vaig representar una persona que, havent rebut moltes paraules feridores a la vida, s’empodera i és capaç de retornar-les. 

Amb una ‘arma’.
Sí, sí, dispara de veritat, però paraules. S’ha de tenir cura, que... Dispara unes bales que estan fabricades amb paraules malsonants. A la fira vendrem una edició de les bales, una sèrie limitada. Un objecte per posar a la prestatgeria. 

De paraules grosses tots en sabem.
Oi que sí? Les has rebut també. Així que si tinguessis l’oportunitat de retornar-li a algú, ho faries?

Vaja. I les paraules fereixen. 
I maten. Per això vaig construir una arma. A l’exposició la deixaré dins de la vitrina, amb les bales que porten els insults. 

Molt agressiu. Esperem que sigui també catàrtic. 
Bé, jo sempre penso que no hi ha res més espiritual que un moment de catarsi a la vida. No tot és cent per cent negatiu, a vegades també necessitem perdre el control, deixar-nos portar per la negativitat, la ira, per adonar-nos en quin punt ens trobem, de la manera com estem fent les coses. 

Resulta curiós que digui que es crea des de l’ego.
Bé, hem d’entendre que crear és crear, indistintament de quina sigui la font. Cert que moltes persones creen per vanitat i ego, però el resultat és el mateix. Poca gent, diria, crea de manera sana. I si no, mirem les xarxes socials: quanta vanitat! Fins i tot en el fons dels motius de les guerres hi ha els egos tot sovint. 

Vostè, per cert? Faci’ns una pinzelladeta de la seva trajectòria. 
Jo em considero una artista polifacètica. Vaig estudiar direcció artística i disseny: soc dissenyadora industrial, de producte i gràfica. A la universitat, no obstant això, no m’interessava produir coses per a aquest món tan consumista. M’interessa el disseny especulatiu, que m’ajuda a pensar una mica més enllà, lliga el disseny i l’art. 

Ja veiem per on va. 
M’interessa mostrar l’ésser humà en la seva profunditat, tant si és positiva com si és fosca. Això tant me fa per a la meva reflexió. Aquest projecte ajunta totes les disciplines que practico. També vaig ser professora de pintura a La Llacuna, per exemple.