Havia començat preparant-se en el món de l’activitat física. Però no li devia fer gràcia, així que es va passar a l’humor. El portuguès Hugo Sousa recala dissabte al Centre de Congressos. 

Debuta a Andorra.
És el desè xou ja d’stand up comedy que protagonitzo, i ben content d’anar a Andorra, on em presento per primer cop. 

Humor en portuguès: de què riuen els portuguesos?
En realitat els portuguesos no són diferents de la gent d’altres països, no trobo que hi hagi aquest tipus de diferències, en termes generals. La comèdia està globalitzada. Als portuguesos els agrada riure dels seus costums, de les tradicions, dels personatges públics... Els agrada una bona història que sigui divertida. Com a tothom, com a tots els pobles. 

Vostè ha fet carrera a l’empara de les xarxes socials. Són un bon suport, un impuls per als humoristes?
Sí, sí, són molt importants per als comediants, perquè són un boníssim aparador del nostre treball. Afortunadament, avui en dia tothom té les eines per poder atansar-se al públic sense la necessitat de dependre exclusivament de la ràdio i la televisió. Al meu canal d’Instagram puc aconseguir sis o set milions de visites mensuals.

Déu n’hi do.
És una xifra molt bona, sí. Quan vaig començar al món de la comèdia hi havia un programa de televisió molt popular a Portugal, que es deia Levanta-te e Ri (no cal que tradueixi, oi?) i va ser així que em vaig poder començar a donar a conèixer al públic. 

Bon començament. 
Sí, però si depens d’un mitjà i deixen de convidar-te, sempre pot posar en risc la teva carrera, sobretot si és incipient. Afortunadament, les xarxes socials t’allunyen d’aquest risc, és més fàcil que puguis continuar endavant amb la teva activitat, connectant directament amb el públic. 

Bona pensada.
Tot i que he de dir que en el moment que vaig començar, amb aquell programa, hi havia un auge de l’humor a Portugal, es començava a veure possible viure de la comèdia. 

Com va començar en el món de l’humor?
Explicant acudits en un petit local d’Oporto. Després vaig enviar una gravació i em van convidar a anar al programa que deia. Era en aquell moment com el Club de la Comedia en Espanya. De seguida vaig començar a voltar per altres programes, sense deixar mai de banda el gènere de l’stand up comedy. 

Primer havia pensat dedicar-se a l’àmbit esportiu.
Sí, em vaig graduar en una titulació relacionada amb l’educació física, sí, però pel bé del sistema educatiu portuguès mai no vaig arribar a ensenyar. 

Au va! Aquí sí que ha mostrat la veta d’humorista.
No no. Però l’única cosa a la qual m’he dedicat professionalment a la vida és a la comèdia. 

Benvingut a Andorra, doncs, que ja sap que hi ha un important col·lectiu de compatriotes seus. 
És la segona vegada que trepitjaré el país. La primera per actuar, com ja deia abans, però vaig anar a esquiar un cop, encara que fa ja molts anys. 

Bon record?
Sí, sí, tot i que he de confessar que quasi em trenco la crisma. Però vaig sobreviure, així que finalment no va passar res d’irremeiable. I aquí estic, disposat a tornar i provar sort.