L’escriptora del poemari ‘A ti’ ressalta a la seva obra la normalització dels problemes com ara la lluita amb un mateix o el pas del temps.

Firma com a Laia Corma. Per què?
Correcte. Vaig optar per ajuntar els meus cognoms (Cordoba Martin) perquè com que eren llargs em va agradar el joc de paraules. D’aquí que Corma sigui el meu pseudònim, artístic i literari. 

És molt jove, però s’imagina la seva vida en un futur?
Sí, i em veig sense deixar mai d’escriure! És una activitat que m’omple moltíssim; no només com a artista, sinó com a persona. Considero que és molt important la llibertat d’expressió, poder compartir el que un sent d’una manera sincera.

La passió per les lletres, de família?
El gust pel món literari se’m va despertar ja des de ben petita. Tant els meus pares com els meus tiets em van inculcar la importància de llegir. També m’agrada molt l’art, i penso que ambdues activitats estan molt relacionades!

‘A ti’ és el primer llibre que publica. El seu somni?
Sonarà irònic, però no ho era en absolut. De fet, volia ser dentista! Amb el pas dels anys, no obstant això, vaig descobrir que m’agradava molt escriure i per això m’hi vaig voler dedicar. El vaig escriure durant la segona onada de la Covid.

Un moment difícil...
Sí, el món continuava parat. I el fet de no poder sortir i la limitació del contacte social em va servir per reflexionar sobre com ens sentim i què ens està passant. Va ser just el moment quan vaig decidir començar a escriure.

Una via d’escapament durant l’aïllament.
Escrivia les meves frases i idees d’una manera molt natural i esporàdica, però no professional. Passat un temps vaig contemplar la possibilitat de crear el meu propi llibre, encarat de manera molt personal. Fins que em vaig animar a posar-me en contacte amb una editorial perquè em donessin el vistiplau.

Van aprovar la proposta?
Sí, per a la meva sorpresa! Em van comentar que els agradava molt la idea i així és com vam iniciar els tràmits amb una editorial de Madrid. Em va caure del cel l’oportunitat i no la vaig deixar escapar! 

D’aquesta manera sorgeix ‘A ti’!
El procés de veure com la gent començava a llegir-lo, així com escollir el color del llibre i la seva estètica, van ser moments molt emocionants però també complicats, ja que no em podia personar amb l’editorial perquè em trobava estudiant a París. Es va gestionar tot de forma telemàtica.

La pandèmia, un període de reflexió?
Em va servir per poder parar-me a raonar sobre quins eren els problemes de la societat i les seves pors, com ara la vergonya de compartir les nostres febleses! Era neccesari escriure aquest llibre per fer entendre a la població la importància de comunicar-nos. 

Escriure per evocar sentiments.
Trobo indispensable que es pugui parlar dels temes més íntims, o dels més feixucs, ja que forma part de l’evolució d’un mateix. La comunicació entre humans és fonamental i farem un món millor el dia que establim una comunicació més fiable i real. 

Quin és el missatge?
Amb el recull de poemes vull fer entendre als lectors que som humans, i que per tant tenim aspectes bons i dolents.  L’important és no deshumanitzar-los. Intentar assimilar els problemes i acceptar la nostra situació, ja sigui física o mental. Hem de deixar de banda els prejudicis socials i no viure en una mentida. S’ha de ser un mateix. És l’alliberació del jo, el tema principal. 

Li va costar decidir la temàtica?
Tenia clar que volia enfocar molts temes, però no sabia molt bé com enllaçar-los, ja que eren molt variats! Temes com l’amor, la diferència de gènere o el sexe. Vaig trigar més temps a trobar un fil conductor per unir les idees que amb el propi redactat!

Per acabar, autors favorits?
Entre els poetes, Baudelaire, però també m’agraden molt Apollinaire i Machado. Un altre dels autors que en qui més em vaig fixar va ser Quevedo, per la seva escriptura subtil i delicada.